Les Testarudes

LES TESTARUDES

Festa Major de Blancs i Blaus
Plaça Perpinyà, Granollers

28 d'agost de 2023

Una banda jove que ha vingut a preservar les essències fundacionals de la música jamaicana tal com l'hem conegut durant les darreres sis dècades, però sobretot a transmetre-les a tota una generació –la seva-. Les Testarudes és un combo barceloní format per nou dones que versionen clàssics de l'ska, el rocksteady i el primer reggae amb tota la passió del món, però sobretot amb el rigor de qui coneix a fons la matèria. Solvència instrumental per parar un tren, unes harmonies vocals celestials i un repertori molt ben triat.

Aquesta nit han actuat a la festa major de Granollers citant entre d'altres a Millie Small –"My Boy Lollipop"-, Prince Buster –"Madness"- i Phyllis Dillon –aquell "Perfidia" ha estat de pell de gallina-. També a Dr. Calypso –"Aquesta nit"- i Els Pets –caldria reivindicar més sovint una cançó com "Domesticada"-. I han reinventat l'espiritual "When the Saints Go Marching In" en clau tropical sota el títol de "When the Skins Go Marching In". Tot plegat, amb un ofici indiscutible a l'escenari. Tant de bo s'animin tard o d'hora a fer temes propis.

Lester Sterling (1936-2023)

LESTER STERLING

(1936-2023)

Ja fa anys (dècades) que anar a un concert de la banda que es fa anomenar The Skatalites equival pràcticament a assistir a un concert d'un grup de tribut. Ara bé, diuen aquells que han presenciat actuacions recents de la nissaga pionera de l'ska, que l'experiència encara val molt la pena. I jo no en tinc cap dubte, si bé reconec que porto molts anys (però no pas dècades) sense veure'ls en directe. Fa tant de temps, de fet, que l'últim cop que vaig anar a un concert dels Skatalites encara vaig poder veure tres dels seus membres fundadors a l'escenari: aquella irrepetible secció rítmica que formaven Lloyd Knibb (bateria) i Lloyd Brevett (contrabaix), i aquell saxofonista de saxofonistes –sovint injustament eclipsat per la resta de la formació- que era Lester Sterling.

Knibb i Brevett van morir respectivament el 2011 i el 2012, deixant Sterling –retirat des de 2014- com a únic supervivent de l'encarnació original del combo –no comptem la vocalista Doreen Shaffer, que si bé ha estat vinculada amb el grup des dels seus inicis i a data d'avui segueix formant part de les gires, no n'era component oficial durant el període fundacional-. La mort del saxofonista –que també havia militat a Byron Lee and the Dragonaires- a l'edat de 87 anys, per tant, tanca de forma definitiva un dels capítols més gloriosos de la música del segle XX. El d'una banda que no es va inventar l'ska, però sí que va contribuir a definir-lo tant pel seu compte com al costat de Prince Buster, uns joves Wailers –els de Bob Marley- i altres figures sense les quals no s'entendria l'evolució de la música jamaicana –i, per extensió, global-.

Junior English (1951-2023)

JUNIOR ENGLISH
(1951-2023)

Dels dies de l'ska i el primer rocksteady, al lovers rock, aquella variant del reggae genuïnament anglesa que solia fer èmfasi en les lletres i els ambients, diguem-ne, amorosos. Junior English va néixer a Jamaica i va començar la seva carrera gravant singles a les ordres de Prince Buster. El 1964 es va traslladar al Regne Unit, on va seguir gravant per segells com Trojan o Pama –aleshores rivals, val a dir-. A nivell de popularitat, el seu moment va ser a finals dels 70 durant l'eclosió del lovers rock. Ha mort a l'edat de 71 anys.

The Specials - "Encore" (2019)

Amb tan sols tres membres de la formació original a bord -Terry Hall, Lynval Golding i Horace Panter-, es podria arribar a debatre si aquest "Encore" (2019) que s'ha venut com un retorn per la porta gran és o no és un àlbum dels Specials. El que no es pot discutir és la força d'unes cançons que no tenen la immediatesa del material clàssic dels de Conventry però sonen exactament com un pot esperar que soni aquesta banda en ple 2019, malgrat absències tan notables com les de Jerry Dammers o Neville Staple. Cançons que posen al dia la influència jamaicana marca de la casa -la reciclada "The Lunatics" o el single "Vote for Me"- i la conjuguen amb robustos exercicis de funk trencapistes com l'inicial "Black Skin Blue Eyed Boys" -original de The Equals-. Molta atenció a "10 Commandments", elegant i contundent resposta en clau feminista al discurs sexista de la peça del mateix títol composta i enregistrada dècades enrere pel llegendari Prince Buster. La canta ni més ni menys que Saffiyah Kahn, qui ara fa dos anys es va encarar amb manifestants islamòfobs a Birmingham en una escena que va donar la volta al món i que la va convertir en tot un símbol -el fet de lluir aquell dia una samarreta dels Specials li va valer de passada l'amistat de la banda (o, com a mínim, dels tres components clàssics que encara es mantenen a bord)-. Incorporació destacada a una formació que també s'ha reforçat amb la presència del guitarrista Steve Cradock (Ocean Colour Scene, Paul Weller).

Prince Buster (1938-2016)

PRINCE BUSTER

(1938-2016)

"No podia anar a comprar discos de rhythm & blues a Amèrica. Per tant vaig fer-ne la versió jamaicana, que va ser l'ska", va dir Prince Buster en una ocasió. Que l'home nascut Cecil Bustamante Campbell fos o no l'inventor del gènere a partir del qual s'edificaria la música popular jamaicana de la passada meitat de segle és un debat tan profund com a aquestes alçades estèril. Pioner per mèrits propis tant com a intèrpret com en les tasques de producció -va ser a les seves ordres com els Folkes Brothers van enregistrar el seminal "Oh Carolina"-, la seva influència va anar més enllà de l'illa caribenya per a situar-lo com un referent dels mods britànics dels 60 i, posteriorment, del revival de l'ska i el rocksteady impulsat per bandes com Madness -que a més de batejar-se com un dels seus temes més populars i versionar amb notable èxit el cèlebre "One Step Beyond", li van retre un homenatge amb la cançó "The Prince"-. Ens deixava ahir a l'edat de 78 anys. En pau descansi.