Prou! i Les Atxes, a El 9 Nou

Paisatges distòpics i música per a temps apocalíptics. El cap de setmana passat vam assistir al concert de Prou! i Les Atxes a la masia Can Balmes de Palautordera. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia de Julián Vázquez.

Des del sotabosc

Les Atxes.

PROU! + LES ATXES

Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

15 d'agost de 2020

Dues bandes, dos segells i dues trajectòries que han superat múltiples etapes i han acabat revelant durant els darrers anys alguns dels seus capítols més memorables. Prou! i Les Atxes, representants respectivament dels catàlegs de No Me'n Records i El Mamut Traçut, dues disqueres que es poden contemplar com a pilars d'aquell sotabosc musical que ha esdevingut en un país com aquest nostre molt més que una alternativa a l'anomenada cultura oficial.

La nit passada van compartir l'escenari de la masia Can Balmes de Palautordera. Doble cartell tan coherent com impactant, i una altra vetllada memorable al peu del massís del Montseny. Van obrir els primers, exponents de la microescena del Baix Montseny que jugaven a casa i van posar tota la carn a la graella des d'un primer moment. Un dinàmic atac de post-metal que va alternar torrencials descàrregues de decibels amb estructures progressives. Composicions en mutació permanent i carregades de mala llet, com a banda sonora d'aquest apocalipsi constant que ha esdevingut el món que ens envolta.

Les Atxes van presentar el seu darrer ep, "Error perfecte" (2019), el primer que enregistren amb Eduard Novoa (Camping, Tiger Menja Zebra) a les seves files. Una nova formació que ha reforçat l'aparell elèctric i la musculatura psicodèlica del combo barceloní sense renunciar a aquella immediatesa protopunk que sempre l'ha caracteritzat. El riff monolític de "Mas Pardines" va contrastar amb la urgència torrencial de "Que fàcil és fer-ho perfecte". "Tira'm un ham" va invocar els primers Television. I "El vals de Cadaqués" va transformar el pati de cadires en una improvisada pista de ball per a temps de restriccions.

Prou! - "Extinció" (2019)

Que en queden de lluny, els dies en què Prou! eren un duet de baix i bateria que tant podia aproximar-se als paràmetres estètics i sonors de la No Wave com avançar-se a propostes com la dels mateixos Royal Blood. En l'actualitat podem parlar d'un power trio tan consolidat com un discurs que alterna la contundència del metal amb determinades geometries pròpies del post-rock o fins i tot de l'emocore.

Els barcelonins trenquen aquest mes de juny quatre anys llargs de silenci discogràfic, els que separen "L'art de desaparèixer" (2015) -fins ara la seva obra més completa i definitiva- d'aquest flamant "Extinció" (2019, No Me'n Records). Una dotzena de pistes on guanyen pes els ressons metàl·lics i sobretot una sèrie de passatges instrumentals que d'alguna manera perfilen nous horitzons sonors.

"Samskara" i "PPP (Prou Party Program)", per exemple, alternen riffs monolítics amb estructures progressives i atmosferes opressives. "Creua el mar", en canvi, comença a tota pastilla abans de recórrer tot un seguit de paisatges tenebrosos i desembocar finalment en una aclaparadora bateria de ritmes tribals. Atenció també als ressons industrials d'"Al Andalus", una altra de les perles que fan d'aquest "Extinció" el plàstic més rodó que han facturat Prou! a data d'avui. Que no triguin cinc anys més a fer el següent, sisplau.


Més informació:
Prou!  /  Bandcamp

Presentació de No Me'n Records

Tres propostes d'allò més fresques per a presentar un segell també d'allò més fresc. Una discogràfica que no compta encara amb un any de vida però que ja ha deixat empremta amb una colla de llançaments que val la pena escoltar. I a sobre, des d'una singular filosofia que combina la recerca de nous talents amb la recuperació de joies perdudes i injustament oblidades. Parlem de No Me'n Records, un segell barceloní que es presentarà oficialment el 9 d'octubre a l'Espai Jove Boca Nord. Hi actuaran dos dels noms que conformen l'escuderia, Prou! -power trio de psicodèlia metàl·lica- i Barrel Aged -rock hereu dels 90 i un nom molt ben triat-, a més d'una banda que ja no necessita introducció a aquestes alçades, els sempre solvents lo:muêso. No hi faltin, que la cosa promet. Més informació aquí.

Prou! - "L'art de desaparèixer" (2015)

Al principi eren un duet de baix (Víctor) i bateria (Carles). Un experiment que es trobava a mig camí de la No Wave més estrident i la densitat de l'stoner més metàl·lic -i de passada s'avançava uns quants anys a Royal Blood-. Amb el temps van acabar incorporant un guitarrista (Ivan) que, si bé els va restar singularitat a nivell estètic, els va permetre sobretot eixamplar horitzons, créixer musicalment i arrodonir un discurs que des d'aleshores han perfeccionat tant com enriquit. Van debutar discogràficament amb "Apoptosi" (2012, autoeditat), comprimit de ritmes pesants i melodies claustrofòbiques on ja treien el cap títols tan rodons com "Miau" o "Xernobil".

Tres anys després, Prou! lliuren nou material. Ho fan de la mà de No Me'n Records i sota el títol de "L'art de desaparèixer" (2015). Deu temes que augmenten els registres i les sensacions despatxats fins a dia d'avui i refermen la solidesa d'aquest conjunt amb base d'operacions a mig camí entre el Baix Llobregat i el Baix Montseny. Deu peces que rebaixen la ràbia metàl·lica per a potenciar vessants que fins ara havien quedat en un segon pla, com les pinzellades progressives i les aproximacions puntuals al post-rock. Un nou pas endavant d'una banda i un discurs en constant metamorfosi. Escoltin-lo aquí.

Anna Capacés (LLUM PEPA): "De petita, el meu joc preferit era fer veure que cantava"

Autorretrat - Foto Anna Capacés.

Anna Capacés, aka Llum Pepa, em va citar en un conegut restaurant del centre de Granollers. No és la seva ciutat. Va néixer a Barcelona i actualment viu a Sant Celoni amb la seva parella artística i sentimental, Jordi Espinach, amb qui ha compartit aventures musicals com Kitou, Liannallull o la seva creació més recent, Llum Pepa and The Beats. Un combo de rock’n’roll visceral que beu del surf, el rockabilly, la psicodèlia i el rock de garatge entès à la Pacific Northwest. El seu disc de debut, l’autoeditat “No Sóc Jo” (2014), conté vuit artefactes dignes de nissagues com Nuggets o Pebbles, però a la vegada defuig qualsevol posat retro i fa bandera de valors com la frescor, l’espontaneïtat i l’eclecticisme. Ja poden llegir l'entrevista a Brubaker.

*Recordin que Llum Pepa and The Beats actuaran aquest dissabte, 20 de desembre (22h.), a la NAUB1. Després del concert punxarà un servidor.

Recomanació: Música del Baix Montseny

No és cap secret que el Baix Montseny compta des de fa una pila d'anys amb una de les escenes musicals més fèrtils del país. Zeidun, Moksha, Joan Colomo o Esperit! en són només alguns dels exponents més reconeguts. Aquest mes de juny, la Biblioteca L'Escorxador de Sant Celoni (plaça de la Rectoria Vella, 10) en presenta algunes de les propostes emergents. Un calendari que podran degustar durant les properes setmanes amb el folk-punk de LIANNALLULL (dijous 12), la poesia electrònica de THE DAYS FOR REMEMBER (dijous 19) i el rock pesant de PROU! (dijous 26). Tots els concerts començaran a les 20h. Entrada gratuïta i sense IVA, cultura a l'abast de tothom.

Més informació