Les Atxes - "Error Perfecte" (2019)

Si la dècada llarga de trajectòria de Les Atxes ha estat intermitent i fins a un cert punt accidentada, cada moviment que han dut a terme els barcelonins ha suposat un pas endavant i alhora un acte d'afirmació. Formats l'any 2008 amb l'ànim de transportar al seu entorn més immediat tot un seguit de referents que van de la Velvet Underground a Sonic Youth passant per Modern Lovers o Television, van debutar el 2011 amb un plàstic homònim dels que posen les coses al seu lloc. I aleshores es van separar per incompatibilitats d'agenda i altres entrebancs logístics.

Un cop superats aquells entrebancs, i consolidat el combo com un nom de culte de l'underground més nostrat, van encetar una nova etapa que es va materialitzar ara fa dos anys amb la publicació del notable "Decora Paneres" (2018, El Mamut Traçut). Un plàstic que no tan sols recuperava el temps perdut, sinó que arrodonia la fórmula inicial i presentava un conjunt tan inspirat com ben engreixat. Unes bones sensacions que es refermen ara amb la publicació d'un nou ep, "Error Perfecte" (2019, El Mamut Traçut), que torna a conjugar immediatesa, ganxo melòdic i capes de soroll com només Les Atxes saben fer-ho.

Enregistrat novament amb Bernat Sánchez als controls, l'ep suposa també el debut d'Eduard Novoa (Camping, Tiger Menja Zebra) com a baixista de la formació que completen Marc Alongina (veu i guitarra), Marc Masó (guitarra), Amós Pérez (bateria) i Jose Valera (teclats). Un quintet que tant pot connectar la No Wave novaiorquesa amb el C-86 britànic –la inicial "Què fàcil és fer-ho perfecte"- com enfilar al seu aire tota una orgia de feedback, distorsió i mala llet –la de la final "Falsa moneda"-. Entre un extrem i l'altre, moments tan rodons com el post-punk claustrofòbic de "Tira'm un ham" o la impenetrable muralla decibèlica d'"Incendi".

Més informació:

Les Atxes  /  El Mamut Traçut  /  Bandcamp