Les guineus de Michael Stipe

'Foxes' (2008). Conjunt escultòric de Michael Stipe (R.E.M.) a tocar de les vinyes de Château La Coste (i situat molt a prop del 'Rail Car' de Bob Dylan que hi ha instal·lat a la mateixa finca).

Lo Pueg de Santa Reparada (Provença), desembre de 2024.

Kidd Jordan (1935-2023)

KIDD JORDAN
(1935-2023)

Nascut a Nova Orleans, el saxofonista Edward "Kidd" Jordan va conèixer de ben petit les essències fundacionals del jazz que havien brollat de la Crescent City, però les seves inquietuds personals i el gust pel free jazz que va adquirir durant l'adolescència el van portar a abraçar les formes més lliures i experimentals del gènere tan bon punt va iniciar una trajectòria pel seu compte. Malgrat tot, sí que va explorar registres més tradicionals com ara el rhythm & blues, acompanyant a gegants com Larry Williams o Professor Longhair. També va participar com a músic de sessió a la gravació d'"Out of Time" (1991), de R.E.M. Ens ha deixat a l'edat de 87 i després de tota una vida alternant l'estudi i l'escenari amb la tasca docent.

Bill Rieflin (1960-2020)

Foto Getty Images.

BILL RIEFLIN

(1960-2020)

Bill Rieflin era aquell bateria la trajectòria del qual connectava Ministry amb King Crimson, Swans amb Nine Inch Nails, i Robyn Hitchcock amb Krist Novoselic, per citar tan sols uns quants dels artistes amb qui va arribar a tocar. Tan inabastable és el seu recorregut, que el fet d'haver militat en una banda de la mida de R.E.M. –durant els anys en què els d'Athens van recuperar part de l'embranzida perduda fins a culminar amb un comiat per la porta gran- ni tan sols es pot contemplar entre les seves fites més destacables –això no vol dir que no fos un capítol igualment grandiós-. Però va ser precisament en el marc d'un concert de la formació d'Athens –Palau Sant Jordi, Barcelona, 9 de gener de 2005- l'única ocasió en què el vaig arribar a veure en directe. I així és com em ve de gust recordar-lo en un dia com avui.

Peter Buck: "Tocant per a 200 persones en tinc prou"

Peter Buck.

La vida de Peter Buck va canviar de dalt a baix un cop oficialitzada la dissolució de R.E.M., ara fa dos anys. El guitarrista va passar del soroll de les grans gires a un dia a dia marcat pel seu gran amor, la música. L'any passat va editar un disc en solitari amb títol homònim, de tirada limitada i disponible únicament en vinil. Sense ganes ni necessitat de promocionar-lo a gran escala, es dedica ara a presentar-lo en sales petites que mai hauria pogut trepitjar amb la seva banda de tota la vida -mesos enrere va estar a Barcelona obrint pel seu bon amic Robyn Hitchcock-. Tot plegat, forma part d'una filosofia vital que Buck resumeix a l'edició d'octubre de Ruta 66, amb Ignacio Juliá com a interlocutor. "No vaig a grans concerts, a no ser que sigui amic de la banda, només vaig a clubs petits a veure grups que m'interessen", confessa, "això és el que vull fer, vendre discos només a gent que vulgui anar a botigues de discos i comprar-los. No sonaran a la ràdio, els interpretaré en petits clubs com aquest. No sé quanta gent vindrà aquesta nit a veure'ns, però jo ho faré tan bé com pugui". "No tocaré dues hores, però trenta-cinc o quaranta minuts està molt bé, notes com s'allibera l'energia, et sents de fàbula", afegeix, "i no necessito tocar per a mil persones, amb 200 en tinc prou". Una actitud totalment contrària a un negoci que, com el món que ens envolta, només sap pensar en termes de mercat, promoció i xifres. La de qui valora conceptes com la proximitat o la feina ben feta per sobre de la quantitat o la fredor dels números. La de qui prefereix vendre pocs discos però vendre'ls a la gent que estima la música, en comptes d'escampar milions d'arxius digitals per al consum de qui ni tan sols es molesta en escoltar. La microeconomia com a antídot contra el corporativisme. Que n'aprengui Frank Black.

The Ultimate Music Guide: R.E.M. (Uncut)

The Ultimate Music Guide és una sèrie de la revista musical britànica Uncut dedicada a repassar, en cada exemplar, la història d'un grup. Ho fa mitjançant un exhaustiu anàlisi de la discografia de la banda en qüestió i la transcripció sencera d'articles apareguts al llarg de la història en publicacions com NME, la desapareguda Melody Maker o la pròpia Uncut. La darrera edició de The Ultimate Music Guide està dedicada a R.E.M. i no té desperdici. El meu fragment preferit? L'entrevista que Peter Buck va concedir al periodista Steve Sutherland i que Melody Maker va publicar el 5 de novembre de 1988. Una entrevista duta a terme en un bar i on el guitarrista de R.E.M., posat fins a les celles de bloody marys, parla dels seus gustos musicals i de l'aleshores imminent nou disc de R.E.M., "Green" (1988), però també de política. I és en aquest àmbit on, impulsat pels litres de bloody mary que circulen per les seves venes, es deixa anar amb contundents càrregues contra l'aleshores president dels Estats Units, George Bush: "Recomano a qualsevol que llegeixi això i que sigui un psicòpata i pugui comprar una pistola, que dispari a George Bush. Ho dic seriosament". Definitivament, eren altres temps...


Audio: "Orange Crush" - REM