Emotiu comiat a Shane MacGowan

El fèretre de Shane MacGowan, i els seus familiars ballant "Fairytale of New York".

Quan un context determinat pot arribar a redefinir tota una cançó. Nick Cave interpretant "A Rainy Night in Soho", ahir a la tarda a Tipperary durant el funeral de Shane MacGowan (1957-2023). La manera com en va cantar els dos primers versos. La pausa entre "I've been loving you" i "long time". La forma com el seu rostre gairebé es va trencar després de pronunciar "Down all the years, down all the days".

L'última estrofa amb la lletra alterada per l'ocasió: “Now this song is over / We’ll never find out what it means”. I tot el que implicava ahir aquell "You are the measure of my dreams". Cave no estava versionant una cançó dels Pogues amb caràcter gairebé definitiu. Li estava dient adeu a un bon amic. Hi ha una línia invisible que va directa d'aquí al "Hurt" de Nine Inch Nails revisat ara fa cosa de dues dècades per un crepuscular Johnny Cash.

El comiat del cantant dels Pogues –que es va poder seguir en streaming- va ser emocionant i emotiu, i ho va ser per moltes raons. L'actuació de Cave en va ser una. També el moment en què la família del difunt es va aixecar a ballar "Fairytale of New York", interpretada pels Pogues amb Glen Hansard i Lisa O'Neill. Tots els funerals (tots!) haurien de ser així.

Bill Rieflin (1960-2020)

Foto Getty Images.

BILL RIEFLIN

(1960-2020)

Bill Rieflin era aquell bateria la trajectòria del qual connectava Ministry amb King Crimson, Swans amb Nine Inch Nails, i Robyn Hitchcock amb Krist Novoselic, per citar tan sols uns quants dels artistes amb qui va arribar a tocar. Tan inabastable és el seu recorregut, que el fet d'haver militat en una banda de la mida de R.E.M. –durant els anys en què els d'Athens van recuperar part de l'embranzida perduda fins a culminar amb un comiat per la porta gran- ni tan sols es pot contemplar entre les seves fites més destacables –això no vol dir que no fos un capítol igualment grandiós-. Però va ser precisament en el marc d'un concert de la formació d'Athens –Palau Sant Jordi, Barcelona, 9 de gener de 2005- l'única ocasió en què el vaig arribar a veure en directe. I així és com em ve de gust recordar-lo en un dia com avui.

Nine Inch Nails - "Not the Actual Events" (2016)

Es mantenen en forma Trent Reznor i companyia en aquest ep que arriba gairebé quatre anys després del revitalitzador "Hesitation Marks" (2013). Cinc peces amb un peu en la pista de ball més subterrània ("Dear World") i un altre en l'agressió industrial marca de la casa ("Burning Bright (Field on Fire)"), i on Reznor referma la seva aliança amb Atticus Ros -des d'ara, membre oficial de Nine Inch Nails-.

Passejant pel Primavera (4)

PRIMAVERA SOUND 2014

Parc del Fòrum, Barcelona

31 de maig de 2014

2014 haurà estat pels habituals del Primavera l'any de la pluja, però també el de la reordenació de l'espai Fòrum. Una reordenació que ha facilitat la mobilitat a l'interior del recinte -les àmplies distàncies es mantenen, això és inevitable-, ha reduït bona part del caos de la passada edició i, en conseqüència, ha atorgat a l'espectador un plus de comoditat. Hi ha contribuït la instal·lació de dos escenaris principals bessons, situats l'un de cara a l'altre, que s'alternaven la programació. També hi ha contribuït la tendència -iniciada l'any passat- de suprimir escenaris petits en favor d'altres de més grans.

Que no se'm malinterpreti: si hi ha a casa nostra un macrofestival que segueixi apostant pels escenaris petits, és sens dubte Primavera Sound. Facin un cop d'ull a la seva programació i s'adonaran de la immensa quantitat de concerts de petit i mitjà format que reparteix per sales, bars, parcs i botigues d'arreu de la ciutat durant els dies previs i posteriors al seu desembarcament al Fòrum. Ara bé, també resulta evident la massificació creixent que experimenta any rere any el propi Parc del Fòrum durant les jornades centrals del festival. Marees humanes que s'escampen arreu del recinte, fent de tot escenari petit una autèntica llauna de sardines on bona part dels presents no poden gaudir dels concerts en condicions.

Es tracta doncs d'assumir que el Primavera ha crescut, que no pararà de fer-ho -com a mínim a curt termini- i que, per tant, la mida dels escenaris ha de ser macro. Perquè sí, les marees humanes hi seran igualment, però les prestacions dels macroescenaris permeten, si té prou força l'artista de torn, que el seu discurs arribi sense problemes fins a les últimes files. Ho il·lustraven la nit del dijous uns gloriosos Arcade Fire. Hi tornaven ahir uns Nine Inch Nails que van transformar el Fòrum en una rave de proporcions babilòniques, escopint foc des de l'escenari i signant un dels concerts definitius del festival.

I si en volen un exemple encara més gràfic, prenguin el de Godspeed You! Black Emperor. Il·luminació austera, projeccions al fons de l'escenari i una muralla sònica que s'apreciava molt millor a mida que un s'allunyava de l'escenari -el millor lloc: sota les plaques solars, amb la brisa primaveral refrescant la nit i la música dels canadencs venint de cara-. Altres moments memorables els van protagonitzar Caetano Veloso i uns Television que van recuperar "Marquee Moon" (1977) amb Jimmy Rip ocupant molt dignament el lloc de Richard Lloyd.

TELEVISION. "Marquee Moon".

CAETANO VELOSO. Llegenda.

GODSPEED YOU! BLACK EMPEROR. De lluny.

THE DISMEMBERMENT PLAN. Més fum que substància.

CLOUD NOTHINGS. Sang a les venes.

NINE INCH NAILS. Foc a l'escenari i catarsi al Fòrum.

Hesitation Marks

Foscor, decadència, corrosió i urgència sobre ritmes ballables. Perfectes metàfores sonores per als temps que corren. "Come Back Haunted" i "Copy of A" són els dos temes que Nine Inch Nails han avançat d'un proper disc, "Hesitation Marks", la sortida del qual es preveu per al proper mes de setembre. La cosa promet, i seria bo que els poguéssim veure en directe per aquestes latituds. En aquest sentit, suposo que els festivals de torn ja deuen moure fils. I aquest cop no em queixaré. Perquè potser sigui l'entorn alienador i domesticat d'un macrofestival el més adequat perquè Trent Reznor ens desperti a bufetades.