Dallas Frazier (1939-2022)

DALLAS FRAZIER
(1939-2022)

Demà es commemorarà el tercer aniversari de la mort de Reggie Young, guitarrista de sessió de llarguíssim recorregut i incontestable trajectòria a qui podem escoltar, entre d'altres, al monumental "From Elvis in Memphis" (1969), un dels punts més àlgids de la discografia d'Elvis Presley. Doncs bé, abans d'ahir ens deixava una altra peça clau per entendre la gestació d'aquell àlbum, el gran Dallas Frazier, coautor juntament amb A.L. "Doodle" Owens de "Wearin' that Loved on Look", la peça que obre el disc i un dels seus principals arguments a favor –molt recomanable també la versió que The Sadies en van fer el 2001 i que encara solen interpretar en directe-.

El cert és que la carrera de Frazier ja venia de lluny quan va compondre la peça en qüestió. Vinculat durant els 50 i bona part dels 60 amb l'escena de Bakersfield, havia gravat ell mateix composicions pròpies com "Elvira", un single de 1966 que en anys posteriors versionarien amb notables resultats Rodney Crowell i The Oak Ridge Boys. De fet, bona part dels seus èxits van venir de lectures com les que George Jones i Connie Smith–qui el 1968 i el 1972, respectivament, van publicar àlbums compostos íntegrament d'originals de Frazier-, Charley Pride –"“All I Have to Offer You (Is Me)"-, Emmylou Harris –"Beneath Still Waters"- Merle Haggard o Willie Nelson, entre molts d'altres, van fer de les seves cançons.

50 anys de "Suspicious Minds"

Es commemora avui el cinquantè aniversari de "Suspicious Minds", el single d'Elvis Presley, no pas la versió original que Mark James havia publicat un any abans i que havia passat pràcticament desapercebuda. Una peça que el Rei es va fer seva fins al punt de transformar-la en un dels pilars mestres del seu renaixement artístic i comercial, segellant aquell retorn per la porta gran que ja s'havia materialitzat al 68 Comeback Special i amb l'edició de "From Elvis in Memphis" (1969), i esdevenint des d'aleshores i fins al final dels seus un dels punts àlgids dels seus directes. L'inconfusible riff de guitarra inicial, els expansius arranjaments orquestrals, el ritme trencapistes i la força vocal amb què el de Tupelo adreçava una relació sentimental a la deriva. Com a dada destacable, tant a la versió de James com a la de Presley hi va tocar la guitarra el gran Reggie Young, que ens deixava a principis d'aquest 2019.

Reggie Young (1936-2019)

REGGIE YOUNG

(1936-2019)

Poc es devia imaginar Mark James què tenia entre mans quan va enregistrar i publicar l'any 1968 "Suspicious Minds", una composició pròpia que va passar sense pena ni glòria en termes mercantils però va cridar l'atenció de l'entorn d'Elvis Presley. Quan el Rei la va gravar al cap d'un any, la va convertir en un clàssic instantani del seu repertori i en una de les peces més reconegudes de la història de la música pop. Tant a la versió original de James com a la de Presley hi tocava la guitarra Reggie Young, un prolífic músic de sessió que venia de gravar amb gent com els Box Tops ("The Letter"), que aquell mateix 1969 va posar les seves sis cordes al servei de Neil Diamond ("Sweet Caroline") i Dusty Springfield ("Son of a Preacher Man"), i que també seria recordat per la seva feina al costat de Merle Haggard, Billy Swan, George Strait, Willie Nelson, Johnny Cash i Jerry Lee Lewis, entre molts altres. Ens deixava abans d'ahir a l'edat de 82 anys. I personalment, si m'haig de quedar amb una sola de les obres on va deixar la seva empremta, trio sens dubte el monumental "From Elvis in Memphis" (1969), que potser no sigui el millor disc del Rei però en qualsevol cas és el meu preferit. Descansi en pau.