31 de desembre de 2021

Selecció cinèfila ideal per a una nit com la d'avui.

La nit de Cap d'Any és un moment idoni per tancar-se a casa amb pany i clau, servir-se la dosi justa d'aquella beguda espirituosa que solem guardar per a ocasions assenyalades, i gaudir d'una d'aquelles pel·lícules de metratge generós que sempre fan companyia quan es tracta d'aïllar-se del món exterior i de tot el soroll que l'envolta –començant per les 12 campanades-.

El resum de l'any que deixem enrere? Bé, resulta francament difícil parlar-ne sense referir-se a aquesta pandèmia que ha causat estralls en termes sanitaris però també a nivell social i en matèria de drets i llibertats. 2021 ha estat entre d'altres l'any de l'eufemísticament anomenat passaport sanitari o certificat Covid i, el més preocupant, de la seva acceptació massiva per part d'una població presa per la por després de dos anys de discurs unidireccional.

Té sentit parlar de música enmig d'un escenari que convida a poc més que al pessimisme? Jo crec que sí, que en té, perquè justament la música –com el cinema, la literatura o qualsevol forma d'expressió artística- segueix essent una eina essencial a l'hora d'explicar la realitat que ens envolta i, sobretot, a l'hora de suportar-la una mica millor. I si parlem de discos, aquest 2021 em quedo sobretot amb una sèrie d'àlbums d'artistes que em toquen més o menys de prop.

Penso en els darrers llançaments d'Steven Munar –"The Fish and The Net"-, Ricky Gil amb Biscuit –"Infinites rutes invisibles"-, Remei de Ca la Fresca –"Remei de Ca la Fresca"-, Fetus –"Sota, cavall i rei"–, The Crab Apples –"CRAP"-, Joana Serrat –"Hardcore from the Heart"-, Joe Fields –"Lost in the Fields"-, The Harlock –"National Karaoke"- o Mazoni –"Ludwig"-. També en referents internacionals que han segellat obres destacables al llarg dels passats dotze mesos, com Teenage Fanclub –"Endless Arcade"- o Dinosaur Jr. –"Sweet It Into Space"-. N'hi ha hagut més, és clar, però això de fer llistes a final d'any cada cop em sembla més absurd.

El 2021 també ha estat un any de pèrdues, algunes de les quals també m'han tocat de prop. Penso en el fotoperiodista Xavier Mercadé o en l'agitador cultural Joan Illa Morell "JIM". També en baixes de referents tan essencials com Charlie Watts, Phil Spector, Sylvain Sylvain, Dusty Hill, Hank Von Helvete, Lonnie Smith, Chick Corea, Chuck E. Weiss, Michael Chapman, Don Everly, Alan Lancaster, Gerry Marsden o Charlie Watts. Sí, la seva absència també contribueix a fer que aquest món nostre sigui una mica pitjor.

Guitarra, baix i bateria - Programa 292

Remei de Ca la Fresca - Foto Anna Tena.

Últim Guitarra, baix i bateria de la temporada amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor (aquest cop des de la distància) a Ràdio Silenci. Novetats discogràfiques de Dry Cleaning, Teenage Fanclub, Remei de Ca la Fresca, La nena Samsó i Little Martha & The Truckstoppers. I música a la pantalla amb "This Is Pop", "Lovers Rock", "Echo In The Canyon" i "To Be Someone". Disponible en podcast.

Teenage Fanclub - "Endless Arcade" (2021)

Cinc llarguíssims anys han transcorregut, com qui no vol la cosa, des que Teenage Fanclub van lliurar el que fins ara era el seu últim àlbum d'estudi, el molt més que notable "Here" (2016). Des d'aleshores ha plogut molt i, deixant de banda el sisme pandèmic de l'últim any i mig, l'episodi més destacable al si de la banda escocesa ha estat la sortida de qui n'havia sigut baixista i membre fundador, Gerard Love, que pràcticament va coincidir temporalment amb l'entrada de tot un Euros Childs als teclats –de les quatre cordes se n'encarrega des d'aleshores Dave McGowan-.

Per la banda de Glasgow, perdre a Love no ha significat tan sols prescindir d'uns dels seus pilars en termes d'estructura sinó també d'un dels seus motors creatius. Però no sembla que se n'hagi ressentit. Al contrari, el binomi restant que formen Norman Blake i Raymond McGinley –cadascú signa sis de les dotze peces que formen el plàstic- referma el conjunt com un dels grans exponents del power pop més vital i atrevit. Segueixen sonant a ells mateixos i a ningú més en talls tan irresistibles com "Warm Embrace". En d'altres, com "Home" o la psicodèlica peça titular, hi ressonen els aires càlids de la Costa Oest nord-americana de cinc dècades enrere. Més que una prova de vida, una garantia de futur.

Passant el confinament amb 'Guitarra, baix i bateria'

Barbara Lynn.

Davant la impossibilitat de dur a terme aquest mes la participació mensual a Guitarra, baix i bateria per motius de força major, els convido a tots vostès a viure el millor confinament de la història amb el menú musical que Ricky Gil ens ha preparat expressament per a l'ocasió a Ràdio Silenci. De Teenage Fanclub a Charlie Rich, de Barbara Lynn a Melodrama i de The Sonics a Holly Golightly. Disponible en podcast.

Els discos de 2016

D'acord, el disc de l'any aquest 2016 és el de Bowie sense cap mena de dubte. Així ho ha certificat bona part de la crítica i així ho votaria jo si hagués de regir-me per criteris més o menys objectius. Però és que, en un pla subjectiu, he de reconèixer que no he tornat a escoltar el disc sencer gairebé des que es va publicar, i que ja aleshores sabia que no el tornaria a escoltar sencer (probablement) mai més. I no perquè sigui un d'aquells discos destinats a acumular pols en una estanteria un cop passat el seu moment (ni parlar-ne: possiblement ens trobem davant l'obra definitiva del que portem de segle), sinó perquè em veig incapaç de tornar-me a enfrontar així de cop a tal dosi de foscor estructural (de la qual cosa tampoc sento cap necessitat). Sí, Bowie va ser amb tota probabilitat l'artista més gran del seu temps i "Blackstar" defineix l'any 2016 com cap altre disc. Però és que ara mateix em ve de gust quelcom més amable i senzill (que no pas simple). Per tant, si em demanen pel disc de l'any, els diré que l'estic escoltant ara mateix per enèsima vegada, que espero seguir-lo escoltant durant molts anys més, i que es titula "Here". El de Teenage Fanclub, evidentment.

Va, i perquè no sigui dit aquí va la meva llista dels 20 discos de 2016 elaborada amb criteris (més o menys) objectius:

1- David Bowie "Blackstar"
2- Nick Cave & The Bad Seeds "Skeleton Tree"
3- PJ Harvey "The Hope Six Demolition Project"
4- Teenage Fanclub "Here"
5- Savages "Adore Life"
6- Iggy Pop "Post Pop Depression"
7- Suede "Night Thoughts"
8- Bob Dylan "Fallen Angels"
9- Radiohead "A Moon Shaped Pool"
10- Natural Child "Okey Dokey"
11- PAVVLA "Creatures"
12- Mazoni "7 Songs for and Endless Night"
13- Joana Serrat "Cross the Verge"
14- Heron Oblivion "Heron Oblivion"
15- The Lazy Lies "The Lazy Lies"
16- Wilco "Schmilco"
17- Lu Rois "Cau de Lluna"
18- Masclans "Forest"
19- Leonard Cohen "You Want It Darker"
20- Angel Olsen "My Woman"

NOTA IMPORTANT: A partir del número 6 o 7, l'ordre no té cap mena d'importància, és totalment fruit de l'atzar i seria incapaç de refer-lo amb els ulls tancats.

Nou disc de Teenage Fanclub

Doncs sembla ser que el mes que ve tindrem nou disc de Teenage Fanclub -ja era hora: sis anys han passat des de la publicació de "Shadows" (2010)-. Es titularà "Here", veurà la llum el 9 de setembre i ja n'han avançat una peça, "I'm in Love", simplement deliciosa. Una refrescant píndola de power pop marca de la casa. Poden veure'n el vídeo promocional aquí.