Cinc llarguíssims anys han transcorregut, com qui no vol la cosa, des que Teenage Fanclub van lliurar el que fins ara era el seu últim àlbum d'estudi, el molt més que notable "Here" (2016). Des d'aleshores ha plogut molt i, deixant de banda el sisme pandèmic de l'últim any i mig, l'episodi més destacable al si de la banda escocesa ha estat la sortida de qui n'havia sigut baixista i membre fundador, Gerard Love, que pràcticament va coincidir temporalment amb l'entrada de tot un Euros Childs als teclats –de les quatre cordes se n'encarrega des d'aleshores Dave McGowan-.
Per la banda de Glasgow, perdre a Love no ha significat tan sols prescindir d'uns dels seus pilars en termes d'estructura sinó també d'un dels seus motors creatius. Però no sembla que se n'hagi ressentit. Al contrari, el binomi restant que formen Norman Blake i Raymond McGinley –cadascú signa sis de les dotze peces que formen el plàstic- referma el conjunt com un dels grans exponents del power pop més vital i atrevit. Segueixen sonant a ells mateixos i a ningú més en talls tan irresistibles com "Warm Embrace". En d'altres, com "Home" o la psicodèlica peça titular, hi ressonen els aires càlids de la Costa Oest nord-americana de cinc dècades enrere. Més que una prova de vida, una garantia de futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada