John Barleycorn must die

There were three men came out of the west

Their fortunes for to try

And these three men made a solemn vow:

John Barleycorn must die

(Tradicional anglesa versionada per Traffic)

Les Franqueses del Vallès, juny de 2026.

Dave Mason (1946-2026)

Ens ha deixat Dave Mason, a qui molts encara recorden com a guitarrista i un dels fundadors de Traffic, si bé el seu pas per la banda d'Steve Winwood, Jim Capaldi i Chris Wood va ser breu i intermitent. Símptoma de la forta empremta que hi va deixar amb pistes tan inequívoques com "Feelin' Alright?". Un cop fora del grup, va alternar una fructífera carrera solista amb una trajectòria igualment abundant com a músic de sessió. I sí, va ser ell qui va tocar la guitarra acústica quan Jimi Hendrix va gravar "All Along the Watchtower" de Dylan. També va entrar a l'estudi amb els Rolling Stones –va tocar percussions a "Street Fighting Man"–, George Harrison, Fleetwood Mac i els Wings de Paul McCartney, entre d'altres.

Southern Culture On The Skids - "At Home with..." (2021)

De la mateixa manera que Monster Magnet amb "A Better Dystopia" (2021), Southern Culture On The Skids ofereixen al seu darrer treball tota una lliçó de com aprofitar una pandèmia –i més concretament un confinament domiciliari- per facturar obres perdurables en lloc d'omplir les xarxes de continguts caducs. Que l'obra en qüestió, "At Home with Southern Culture On The Skids" (2021), no es trobi encara a la majoria de plataformes digitals –és a dir, que qui el vulgui escoltar hagi de passar per caixa, tal i com s'havia fet tota la vida-, fins i tot li atorga més valor en aquests temps on tot s'hi val i tot ha de ser gratuït.

Tal i com indica el seu títol, "At Home with..." és un àlbum de naturalesa casolana –que no pas lo-fi-, enregistrat en una sala d'estar durant els mesos de reclusió però plantejat com una festa de cap a peus, tal i com marca la tradició de la banda de Chapel Hill. Registres diversos, que van del country rock més desacomplexat ("Call Me") al rhythm & blues amb pinzellades llatines ("Don't Spill the Java") o el rock'n'roll amb accent de garatge ("Run Baby Run"), facturats amb l'ofici marca de la casa i amanits amb versions tan ben trobades com "Dear Mr. Fantasy" (Traffic).

Disponible a través de la pàgina web de la banda.

De les arrels psicodèliques al so de la Gran Bretanya rural

Fairport Convention, reconnectant amb la natura.

Dos sucosos volums publicats per Cherry Red repassen l'any en què la psicodèlia va esclatar al Regne Unit, així com els sons orgànics que van determinar el nou rumb del pop i el rock britànics un cop superada aquella primera era lisèrgica.

La crònica pop sol contemplar l'equador de la dècada dels 60 com l'inici d'allò que es coneix com a era psicodèlica, i la recta final del mateix decenni com el moment en què el pop i el rock comencen a abandonar els excessos lisèrgics per adoptar textures més orgàniques i reinventar-se a partir de les seves formes més primitives. La gent de Cherry Red, acreditats especialistes en arqueologia melòmana, acaba de posar en circulació dos volums que repassen ambdós moments històrics des d'una perspectiva essencialment britànica –tots dos consten de tres discos compactes reforçats amb abundant material gràfic i documental-.

"A Slight Disturbance In My Mind – The British Proto-Psychedelic Sounds of 1966" (2020) assenyala 1966 com l'any en què la psicodèlia va arrelar fort a la Gran Bretanya. Una vuitantena de pistes que d'alguna manera ajuden a entendre la transició de l'explosió beat i l'estètica mod de la Swinging London envers els experiments a tot color dels primers Pink Floyd i Soft Machine –que debutarien en disc el 1967 i el 1968 respectivament-. A la selecció, estàndards de la nissaga Nuggets com el "Making Time" de The Creation o l'"I'll Keep Holding On" de The Action, però també tota una galeria de secundaris a (re)descobrir, amanida amb rareses d'uns joves David Bowie o Bee Gees, i fins i tot una demo del "My Friend Jack" de The Smoke.

I si la ressaca de la psicodèlia va deixar pas a una nova manera d'entendre gèneres com el country, el blues, el rock'n'roll o (sobretot) el folk, "Across the Great Divide – Getting It Together In The Country 1968-74" (2019) apunta a Traffic com els impulsors de la reconversió orgànica del pop i el rock britànics durant les acaballes dels 60. Els d'Steve Winwood són un dels plats forts d'un volum que explora i contextualitza per primer cop tot un moviment –el que va optar per deixar enrere la ciutat, abraçar el camp com a hipotètic nou hàbitat i reconnectar amb la natura com a font d'inspiració- on van tenir cabuda Fairport Convention però també The Faces, uns joves Mott The Hoople i fins i tot futurs referents del pub rock com Chilli Willi & The Red Hot Peppers o Brinsley Schwarz.