Richard Davis (1930-2023)

RICHARD DAVIS
(1930-2023)

Tot un Greil Marcus va arribar a dir literalment que les pistes de contrabaix de Richard Davis a "Astral Weeks" (1969), una de les obres més capitals de Van Morrison, són "el millor baix que mai s'ha escoltat en un àlbum de rock". Afirmació tan categòrica com discutible, però en tot cas no hi ha cap dubte que cançons com "Madame George" sonen com sonen gràcies a les aportacions del de Chicago, que al moment de facturar el disc en qüestió ja era un veterà del jazz amb un currículum on figuraven noms com els d'Eric Dolphy, Jimmy Smith, Chet Baker, Jimmy McGriff o Dizzy Gillespie. També havia tocat amb Buffalo Springfield i Ruth Brown, entre molts altres, i en anys posteriors ho faria amb figures com Paul Simon o Bruce Springsteen –escoltin-lo a "Meeting Across the River" de "Born to Run" (1975), un plàstic la peça titular del qual fa una picada d'ullet a la citada "Madame George"-. A tot plegat cal sumar-hi una extensa discografia a títol propi. Ens ha deixat a l'edat de 93 anys.

Mig segle de la gravació de "Root Down"

L'irrepetible Jimmy Smith va jugar un paper clau en la popularització de l'orgue Hammond durant les dècades dels 50 i els 60, esdevenint un dels grans mestres i màxims referents d'aquest instrument i arribant a establir línia directa entre les òrbites del jazz i el soul. Va obsequiar el moviment mod amb algunes de les peces més essencials de la seva banda sonora, i en plena era del rock i el funk va seguir explorant les possibilitats d'un instrument que a les seves mans semblava no conèixer límits. Una bona mostra en són les pistes que componen "Root Down", àlbum en directe enregistrat el 8 de febrer de 1972, avui fa exactament mig segle, i publicat per Verve aquell mateix any.

Gravat al Bombay Bicycle Club de Los Angeles amb una banda on figuraven Arthur Adams (guitarra), Paul Humphrey (bateria), Buck Clarke (percussions), Wilton Felder (baix) i Steve Williams (harmònica), "Root Down" és el testimoni d'una actuació excepcional a càrrec d'una formació tan inspirada com ben compenetrada. També és un àlbum on Smith refresca el seu discurs sense renunciar a un sol gram d'aquella essència que durant més de deu anys li havia permès sintonitzar amb diverses tendències sense necessitat de casar-se amb cap d'elles. A destacar títols com "Sagg Shootin' His Arrow" o "Root Down (and Get It)" –que els Beastie Boys samplejarien dues dècades més tard a "Root Down", un dels grans reclams d'"Ill Communication" (1994)-.