dissabte, 6 de febrer del 2016
Suede - "Night Thoughts" (2016)
Oblidin-se d'aquell formalisme que va ser "Bloodsports" (2013). Ara sí que han tornat Suede i ho han fet per la porta gran. Ara sí que fan venir ganes d'escoltar-los en directe -ho podrem fer en el marc del Primavera Sound 2016-. Madurs en el millor dels sentits, nocturns fins a les últimes conseqüències i convincents com no ho havien resultat des de la ressaca del Britpop. Reconeix Brett Anderson que va concebre aquesta nova obra amb àlbums com "In the Wee Small Hours" (1955), de Sinatra, en ment. I en aquest sentit, "Night Thoughts" (2016) s'aproxima a les hores més remotes de la nit tal i com cap altre disc de Suede ho havia arribat a fer. Sense llums fluorescents ni èxtasi a flor de pell i des de la solitud d'una habitació a les fosques.
divendres, 5 de febrer del 2016
El millor de cadascú
"Crec que la gent es porta millor a les sales de concerts que al carrer. (Els concerts) fan brotar el millor de cadascú. La passió i el desig de sentir-se vius, d'estimar i ser estimats". Jehnny Beth (Savages), en una entrevista publicada per Q a la seva edició de febrer.
Fuera de Señal
La sala RockSound va acollir ahir a la tarda la presentació en societat de Fuera de Señal, una nova emissora de ràdio per internet dedicada a difondre, explorar i sobretot celebrar el rock'n'roll en les seves manifestacions més bàsiques i essencials. L'emissora està vinculada a scannerFM i compta amb el suport de Ruta 66 i la pròpia RockSound. Actualment emet en fase de proves, i a partir del 15 de febrer encetarà una programació regular. Aplaudim ben fort la iniciativa i desitgem-li tota la sort del món.
dijous, 4 de febrer del 2016
1976
![]() |
| Joe Strummer (The Clash) - Foto Janette Beckman. |
Un bourbon per Lemmy
Avui hauria d'haver estat el dia. Avui Motörhead haurien d'haver actuat a Barcelona en el marc d'una gira que commemorava el seu quarantè aniversari i presentant el seu vint-i-dosè disc d'estudi, el més que solvent "Black Magic" (2015). Potser hagués estat l'última oportunitat de veure'ls per aquestes terres, potser ni tan sols haguessin presentat el mateix estat de forma d'anteriors visites, però és que fa menys de dos mesos era impensable que el concert d'avui pogués no tenir lloc, que Lemmy ja formaria part d'una història que ell mateix havia ajudat a construir. Doncs no, avui no hi haurà concert. Però sonarà la música, ja ho crec que sí, que per això és eterna. Sonaran "Ace of Spades", "No Class" i "Stay Clean" a tota castanya i caurà un bourbon a la seva memòria.
dimecres, 3 de febrer del 2016
"Rave On Buddy Holly" (2011)
Avui fa 57 hiverns que va morir Buddy Holly, i per a recordar-lo m'ha vingut de gust recuperar aquest disc de tribut que van coordinar anys enrere Randall Poster i Gelya Robb. "Rave On Buddy Holly" (2011, Fantasy/MPL/Concord) inclou dinou clàssics de l'astre texà interpretats per artistes de primera línia com Paul McCartney, My Morning Jacket, Cee Lo Green, Fiona Apple, Justin Townes Earle, Nick Lowe, Graham Nash o els Black Keys. Són aquests últims els encarregats d'obrir el plàstic amb un "Dearest" que encaixaria en qualsevol banda sonora de Tarantino. També McCartney signa un dels plats forts de l'àlbum interpretant "It's So Easy" com si fos un outtake del White Album o de les sessions de Get Back. Florence + The Machine atorguen a "Not Fade Away" una atmosfera vudú que faria les delícies de Tom Waits o Dr. John, els Detroit Cobras fan festa amb "Heartbeat" i Julian Casablancas es marca un "Rave On" que val per tot el que ha enregistrat des d'aleshores (amb o sense els Strokes). Karen Elson transporta "Crying, Waiting, Hoping" a territoris folk, John Doe deconstrueix "Peggy Sue Got Married" i la situa a mig camí de l'slowcore i el Southern Gothic, i Lou Reed injecta nervi i electricitat a "Peggy Sue". Patti Smith emociona amb una tendra "Words of Love", She & Him ballen al ritme d'"Oh Boy" i Modest Mouse fan de "That'll Be the Day" una simpàtica píndola antifolk. Un artefacte d'allò més entranyable i un sentit homenatge al noi de l'Stratocaster i les ulleres de pasta.
dimarts, 2 de febrer del 2016
Kinsale
Naturals de Terrassa però fascinades per la música i la cultura irlandeses, van decidir batejar amb el nom d'aquell poble remot el projecte que van encetar l'any 2012 tot versionant algunes de les seves cançons preferides -atenció a la relectura que circula per Youtube del "Bron-Y-Aur Stomp" de Led Zeppelin-. Una cosa va portar a l'altra, i ben aviat van començar a incorporar al seu repertori composicions originals que si bé presenten un regust inequívocament irlandès, també apunten al folk nord-americà en clau femenina de Meg Baird o Julie Byrne, per citar dos referents contemporanis.
L'any passat van autoeditar-se un primer disc, "Odd Stories & Twisted Minds", enregistrat en directe a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Vuit peces que oscil·len entre la malenconia més devastadora i la joia més punyent, dominades per unes harmonies vocals cridades a esdevenir fet diferencial, i amanides amb tot un arsenal d'instruments -guitarres, ukelele, violí, xilòfon i percussions- que elles mateixes es van intercanviant. Títols d'allò més reveladors, com "Moon Sister", "Young Athena", "Red Wine" o "The House by the Lake", que mostren un duet jove, molt jove, però amb les idees tan clares com la seva vocació de futur.
Originalment publicat a B-Magazine.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






