Geoff Emerick (1945-2018)

GEOFF EMERICK

(1945-2018)

Pocs enginyers de so poden presumir d'haver treballat amb la banda més gran del seu temps quan tenien tan sols 21 anys. Geoff Emerick sí que en podia presumir. Va ser ell qui va asseure's a la taula de mescles a les ordres de George Martin mentre els Beatles enregistraven tres obres capitals com són "Revolver" (1966), "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" (1967), el White Album (1968) i "Abbey Road" (1969) -estem parlant dels àlbums on els de Liverpool van començar utilitzar l'estudi de gravació com un instrument més, poca broma-. Un cop dissolt el grup Emerick va treballar en repetides ocasions amb Paul McCartney, però també amb artistes com Elvis Costello, Supertramp, Badfinger, Nazareth, Ultrabox o Cheap Trick, entre d'altres. Ens deixava ahir a causa d'un atac de cor.

50 anys de "Mama Tried"

Diu la llegenda que Merle Haggard va decidir dedicar-se a la música després de presenciar una actuació de Johnny Cash mentre complia condemna a la presó de San Quentin l'any 1959. Potser per aquest motiu va decidir el californià incloure una versió de "Folsom Prison Blues" a "Mama Tried", el seu setè disc d'estudi, editat tal dia com avui de 1968 i sovint contemplat com un àlbum sobre la vida penitenciària. El cert és que no tot el plàstic estava dedicat a aquesta temàtica, però sí que l'explorava en talls com "Green, Green Grass of Home" o "I Could Have Gone Right", originals de Curly Putman i Mel Tillis respectivament, i a la citada lectura de "Folsom Prison Blues". La peça titular, l'única composició pròpia inclosa a l'àlbum i una de les peces més emblemàtiques del repertori de Haggard, no invocava directament l'experiència carcerària però sí aquell caràcter rebel que l'havia portat entre reixes en diverses ocasions durant la seva adolescència. "Mama Tried", l'àlbum, es va gravar als estudis de Capitol Records a Hollywood amb Ken Nelson a la producció i el suport de músics de sessió de la talla de Glen Campbell o James Burton. La seva edició va arribar en un moment en què Haggard havia transcendit l'òrbita del Bakersfield Sound i esdevingut ja un referent de ple dret de la música country, condició que va acabar de refermar amb aquesta obra que avui fa 50 anys.

Peggy Sue Gerron (1940-2018)

PEGGY SUE GERRON
(1940-2018)

La imatge de Buddy Holly interpretant "Peggy Sue" en directe a l'Ed Sullivan Show és sens dubte una de les més icòniques dels primers anys del rock'n'roll. El rocker texà avançant per l'esquerra bona part dels seus contemporanis, i una cançó que va influir a incomptables generacions d'artistes. Ens deixava ahir qui n'havia estat la principal inspiració. Peggy Sue Gerron, aleshores parella del bateria dels Crickets, Jerry Allison, testimoni d'excepció d'una de les trajectòries més meteòriques del seu temps i il·lustre veïna de Lubbock fins al moment de la seva mort.

Un any sense Tom Petty

Tom Petty (1950-2017).

No han estat pocs els actes d'homenatge a Tom Petty que de forma organitzada o espontània han tingut lloc a Barcelona durant els darrers dotze mesos. Ara mateix em vénen al cap les cites que Little Steven i Willie Nile van fer al rocker de Florida durant les seves últimes actuacions a la Ciutat Comtal, però sobretot l'emotiu concert a múltiples bandes on una àmplia representació de l'escena autòctona va mostrar els seus més sentits respectes a l'autor de "Free Fallin'", "American Girl", "Refugee" o "The Last DJ". Mostres inequívoques de l'abast i la transversalitat d'una de les trajectòries més canòniques del rock nord-americà de les passades quatre dècades, però també amargs recordatoris d'una pèrdua irreparable i del fet que Petty mai va arribar a trepitjar els nostres escenaris. Avui fa un any que ens va deixar, i coincidint amb aquesta commemoració la gent de Reprise acaba de posar al mercat "An American Treasure", una luxosa caixa farcida de rareses on no hi falten gravacions en directe, demos, preses alternatives i títols descartats que cobreixen la totalitat de la seva trajectòria. Que la cosa servirà per exprémer una mica més la gallina dels ous d'or és tan cert com que el seu contingut no té cap mena de desperdici.

Setena edició de la FIREPEMU

El Teatre Auditori de Llinars del Vallès acollirà aquest cap de setmana la setena edició de la FIREPEMU (Fira de Recursos Pedagògics Musicals), una plataforma que vol posar de manifest el potencial de la música com a eina educativa i pedagògica. Un punt de trobada per a professionals dels àmbits docent i cultural, i un entorn obert al debat, la reflexió i l'intercanvi de coneixement. La FIREPEMU és una iniciativa de Brubaker. Més informació al seu web.

Roger Mas a El 9 Nou

De vegades una cançó val per mil discursos. Per exemple "Jordi", una peça tradicional anglesa que Roger Mas ha adaptat al català i inclòs al seu darrer disc, "Parnàs" (2018). Dissabte passat el va presentar al teatre El Patronat de la Garriga. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

1 d'octubre, un any

Avui fa un any d'allò que segons el govern de l'Estat (el d'aleshores i el d'ara) mai va passar però va ser culpa dels independentistes. També fa un any que aquest mateix Estat va refermar de la forma més brutal possible que la gent com jo no té cabuda al seu projecte.