dijous, 24 de gener de 2013

Ray Davies, una persona real


"El que fa por és veure la quantitat de vestits que hi ha pel carrer. No són gent real. Són gent disfressada d'altra gent. El que és realment espantós, és com de dur resulta tot plegat per qui vol fer les coses d'una altra manera. Tota aquesta gent té dret a existir, amb els seus vestits i els seus iPhones, hi té tot el dret. Però el que fa por que és que ara mateix només s'accepta aquesta mena d'uniforme. El Primer Ministre el porta. I els joves aspirants a comptables de Sussex el porten. Suposo que sempre hi ha hagut una mentalitat d'uniforme. Però ara hi és d'una manera més preocupant encara. El més espantós de tocar a la cerimònia dels Jocs Olímpics no va ser pujar a l'escenari sense saber si el micròfon funcionaria. El pitjor va ser conduir per Londres per arribar-hi. La quantitat de pobresa que hi ha en aquest país, que va en augment. Tota la pompositat dels Jocs Olímpics va estar molt bé, però vaig acabar-ne marxant i vaig arribar al pub abans de l'hora de tancar". Ray Davies parla sobre la seva experiència tocant a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Londres, però també sobre la vanitat i el corporativisme que inunden el món actual. Ho fa en una entrevista que firma Nick Hasted a l'edició de febrer d'Uncut. Quan el periodista li pregunta si les noves cançons que està escrivint -Davies ha promès nou disc per aquest any- parlen de tot això, l'exlíder dels Kinks s'expressa sense pèls a la llengua. "El món modern erosiona els sentiments personals. Per això aquestes noves cançons tindran un to més personal. Per mostrar que encara queda gent real".





Audio: "Working Man's Cafe" - Ray Davies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada