Hollywood, California
April 19th, 2007
Hello. I'm back. But my mind is still there...
Aquesta imatge és un somni fet realitat. Tota una vida desitjant acostar-me al Hollywood Sign, i tot i haver fet una visita llampec a L.A. anys enrere, no ho vaig fer fins dijous passat. Dijous passat... Només fa tres dies, i ara tot s'ha acabat... Sembla mentida. Fa tan sols 24 hores estava a California, veient aquest mateix signe des de l'aeroport de Los Angeles. I ara estic al nord de Barcelona, veient com els records passen pel meu cap, com si tot allò formés part d'una altra vida. Sí, estic aquí. Físicament, evidentment. Mentalment, encara em passejo per Hollywood, Venice, Santa Monica i la ruta 101. Back to the 101...
Ok, sé que molts de vosaltres potser relacionareu el signe de Hollywood amb la frivolitat d'un model social basat en la dualitat triomfadors-perdedors (i, per extensió, la gran mentida del somni americà) o, en el millor dels casos, amb una indústria cinematogràfica cada dia més podrida. Però jo prefereixo no veure les coses així i pensar en els dies en què aquesta indústria era quelcom més que això, una freda indústria. Dies en què era una fàbrica de somnis. Prefereixo quedar-me amb tot el romanticisme que envolta aquest signe, viatjar mentalment a temps remots i deixar volar la imaginació, o visualitzar el suicidi de Peg Entwistle cada cop que miro la lletra "H". Drama. Mort. Romanticisme. Plaer. Tot porta allà mateix si ho vius al màxim.
El fet d'haver arribat fins aquí li dec a una amiga de L.A. Va ser ella qui, després d'aguantar-me durant bona part del matí, va conduir fins allà dalt i va fer realitat el meu somni. Després de fer aquesta fotografia, quan ja marxàvem, però encara amb el Hollywood Sign com a marc de fons, em va fer una confessió. La veritat, no em va confessar res que jo no hagués intuït (i ben aviat ho sabrà més gent, és inevitable), però què dimonis: és una bona notícia i me n'alegro molt. I em va fer molta il·lusió que m'ho digués allà, davant d'aquelles lletres que per mi signifiquen tant.
Com acostumo a fer quan visito una ciutat que m'agrada, demà començaré un "cicle L.A." on repassaré alguns dels meus llocs preferits dela City of Angels.
Audio: "Young Folks" - Peter, Bjorn and John
(Ok, no són de California: són suecs. Però aquesta cançó no parava de sonar per la ràdio, i és perfecta per acompanyar-te per aquella ciutat, des dels carrers del Downtown a les muntanyes de Hollywood, passant per les platges del Pacífic. Per tant, és un element destacat de la banda sonora d'aquest viatge)
April 19th, 2007
Hello. I'm back. But my mind is still there...
Aquesta imatge és un somni fet realitat. Tota una vida desitjant acostar-me al Hollywood Sign, i tot i haver fet una visita llampec a L.A. anys enrere, no ho vaig fer fins dijous passat. Dijous passat... Només fa tres dies, i ara tot s'ha acabat... Sembla mentida. Fa tan sols 24 hores estava a California, veient aquest mateix signe des de l'aeroport de Los Angeles. I ara estic al nord de Barcelona, veient com els records passen pel meu cap, com si tot allò formés part d'una altra vida. Sí, estic aquí. Físicament, evidentment. Mentalment, encara em passejo per Hollywood, Venice, Santa Monica i la ruta 101. Back to the 101...
Ok, sé que molts de vosaltres potser relacionareu el signe de Hollywood amb la frivolitat d'un model social basat en la dualitat triomfadors-perdedors (i, per extensió, la gran mentida del somni americà) o, en el millor dels casos, amb una indústria cinematogràfica cada dia més podrida. Però jo prefereixo no veure les coses així i pensar en els dies en què aquesta indústria era quelcom més que això, una freda indústria. Dies en què era una fàbrica de somnis. Prefereixo quedar-me amb tot el romanticisme que envolta aquest signe, viatjar mentalment a temps remots i deixar volar la imaginació, o visualitzar el suicidi de Peg Entwistle cada cop que miro la lletra "H". Drama. Mort. Romanticisme. Plaer. Tot porta allà mateix si ho vius al màxim.
El fet d'haver arribat fins aquí li dec a una amiga de L.A. Va ser ella qui, després d'aguantar-me durant bona part del matí, va conduir fins allà dalt i va fer realitat el meu somni. Després de fer aquesta fotografia, quan ja marxàvem, però encara amb el Hollywood Sign com a marc de fons, em va fer una confessió. La veritat, no em va confessar res que jo no hagués intuït (i ben aviat ho sabrà més gent, és inevitable), però què dimonis: és una bona notícia i me n'alegro molt. I em va fer molta il·lusió que m'ho digués allà, davant d'aquelles lletres que per mi signifiquen tant.
Com acostumo a fer quan visito una ciutat que m'agrada, demà començaré un "cicle L.A." on repassaré alguns dels meus llocs preferits de
Audio: "Young Folks" - Peter, Bjorn and John
(Ok, no són de California: són suecs. Però aquesta cançó no parava de sonar per la ràdio, i és perfecta per acompanyar-te per aquella ciutat, des dels carrers del Downtown a les muntanyes de Hollywood, passant per les platges del Pacífic. Per tant, és un element destacat de la banda sonora d'aquest viatge)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada