The Fotolog Years: August 5th, 2006

Ahir es va saber la tràgica notícia. Dijous passat una leucèmia s'enduia per sempre a Arthur Lee, líder i fundador de Love. Tenia 61 anys. I en feia alguns que havia aconseguit reorientar la seva carrera i guanyar-se novament el respecte de la crítica i, el que és més important, del públic. A sobre, s'havia traslladat a Memphis, on havia format uns nous Love amb gent jove i sang fresca. Uns nous Love que prometien moltíssim. Tenia moltes ganes d'escoltar-los, de veure què farien. Ara res de tot això passarà. Res.

Love no només era un grupàs i un pilar del garage, el folk àcid i la psicodèlia. Van ajudar a definir el California Sound i van gravar tres discos bàsics per entendre la música de la segona meitat dels anys 60. "Forever Changes" és un àlbum gairebé perfecte (i dic gairebé, perquè la perfecció no existeix, ni falta que fa) que porto molt endins, potser massa. Però no hi puc fer res, perquè cada cop que escolto "Alone Again Or" o "A House Is Not a Motel" recordo un altre jo de mi mateix recorrent carreteres d'Islàndia i de California i descobrint els misteris de la psicodèlia. I quan escolto "Between Clark and Hilldale" em vé al cap aquell apoteòssic concert que Love van fer al Bikini de Barcelona el juny de 2002.

No fa ni un mes que va morir Syd Barrett. I ara el segueix Arthur Lee.




I ara què?