BLIND WILLIE JOHNSON
Sempre és un sa exercici redescobrir vells tresors que porten llargues temporades acumulant pols a les nostres discoteques particulars. Perquè escoltar aquestes joies després de tant de temps, pot resultar en ocasions tan o més revelador que escoltar-les per primera vegada. Ahir vaig treure la pols a un d'aquests discos, el recopilatori "Dark Was the Night", de Blind Willie Johnson (Texas, 1897-1945).
Pilar del blues més primitiu, home de fe i autor de temes que dècades després de la seva mort versionaria gent com Bob Dylan, Eric Clapton, Bruce Springsteen, Nick Cave, The Grateful Dead, Led Zeppelin, Beck o els White Stripes. Escoltin la seva veu trencada i torturada invocant el Totpoderós a "Dark Was the Night (Cold Was the Ground)" i "John the Revelator" -sempre va compaginar la seva tasca de músic de carrer amb la de predicador-, i descobriran un dels besavis musicals de Tom Waits.
Escoltin la força i la urgència amb què explica la història de Samsó i Dalila a "If I Had My Way I'd Tear the Building Down" i comprovaran com Johnson va inventar-se el que actualment coneixem com a folk-punk, dues dècades abans que s'inventés el rock'n'roll. Però ni això, ni una muntanya de fe el van poder allunyar mai de la misèria més absoluta i d'una mort anònima a causa d'una pneumonia contraguda mentre dormia al ras entre les runes de casa seva, incendiada pocs mesos abans. Profètics eren els versos amb els quals ell mateix havia cantat la crucifixió de Jesucrist: "Fosca era la nit i fred era el terra"...
Audio: "If I Had My Way I'd Tear the Building Down" - Blind Willie Johnson
Sempre és un sa exercici redescobrir vells tresors que porten llargues temporades acumulant pols a les nostres discoteques particulars. Perquè escoltar aquestes joies després de tant de temps, pot resultar en ocasions tan o més revelador que escoltar-les per primera vegada. Ahir vaig treure la pols a un d'aquests discos, el recopilatori "Dark Was the Night", de Blind Willie Johnson (Texas, 1897-1945).
Pilar del blues més primitiu, home de fe i autor de temes que dècades després de la seva mort versionaria gent com Bob Dylan, Eric Clapton, Bruce Springsteen, Nick Cave, The Grateful Dead, Led Zeppelin, Beck o els White Stripes. Escoltin la seva veu trencada i torturada invocant el Totpoderós a "Dark Was the Night (Cold Was the Ground)" i "John the Revelator" -sempre va compaginar la seva tasca de músic de carrer amb la de predicador-, i descobriran un dels besavis musicals de Tom Waits.
Escoltin la força i la urgència amb què explica la història de Samsó i Dalila a "If I Had My Way I'd Tear the Building Down" i comprovaran com Johnson va inventar-se el que actualment coneixem com a folk-punk, dues dècades abans que s'inventés el rock'n'roll. Però ni això, ni una muntanya de fe el van poder allunyar mai de la misèria més absoluta i d'una mort anònima a causa d'una pneumonia contraguda mentre dormia al ras entre les runes de casa seva, incendiada pocs mesos abans. Profètics eren els versos amb els quals ell mateix havia cantat la crucifixió de Jesucrist: "Fosca era la nit i fred era el terra"...
Audio: "If I Had My Way I'd Tear the Building Down" - Blind Willie Johnson
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada