PHOEBE KREUTZ
Continuem repassant el bo i millor de l'escena antifolk de Nova York. De tots els concerts que he vist al Sidewalk Cafe, el seu ha estat un dels que més m'han impressionat. Recordo que tenia previst veure només el principi d'aquell concert (de fet, ni tan sols tenia previst quedar-me, però Dan Costello em va aconsellar que ho fes i per sort li vaig fer cas) perquè havia d'anar a una festa mod que se celebrava alguns carrers més amunt... i vaig acabar arribant a la festa amb més d'una hora de retard. Phoebe Kreutz m'havia enganxat amb unes melodies entremaliades i efectives, i unes lletres plenes d'imaginació i humor àcid que combinaven innocència i ironia a parts iguals.
I és que algú que sigui capaç de dedicar una cançó al seu cul es mereix tots els meus respectes. I Kreutz no només canta al seu cul amb tota la gràcia del món. També canta a la reina Elisabeth I i explica la divertida història d'un grup fictici de rock'n'roll anomenat Throat Culture (que podria ser qualsevol dels milers de formacions que circulen per l'univers myspace). Sempre amb una lírica àgil que, com la vessant musical, sorprèn constantment. Immediatament després del concert vaig acostar-me a l'escenari per comprar-li el seu aleshores únic cd, "Big Lousy Moon" (un àlbum fresc i rodó de cap a peus). Li vaig preguntar per la cançó del cul i em va dir que sortiria al seu pròxim disc. A hores d'ara, ja hauria d'haver-se editat...
http://www.myspace.com/phoebekreutz
Audio: "All Summer Long" - Phoebe Kreutz
Continuem repassant el bo i millor de l'escena antifolk de Nova York. De tots els concerts que he vist al Sidewalk Cafe, el seu ha estat un dels que més m'han impressionat. Recordo que tenia previst veure només el principi d'aquell concert (de fet, ni tan sols tenia previst quedar-me, però Dan Costello em va aconsellar que ho fes i per sort li vaig fer cas) perquè havia d'anar a una festa mod que se celebrava alguns carrers més amunt... i vaig acabar arribant a la festa amb més d'una hora de retard. Phoebe Kreutz m'havia enganxat amb unes melodies entremaliades i efectives, i unes lletres plenes d'imaginació i humor àcid que combinaven innocència i ironia a parts iguals.
I és que algú que sigui capaç de dedicar una cançó al seu cul es mereix tots els meus respectes. I Kreutz no només canta al seu cul amb tota la gràcia del món. També canta a la reina Elisabeth I i explica la divertida història d'un grup fictici de rock'n'roll anomenat Throat Culture (que podria ser qualsevol dels milers de formacions que circulen per l'univers myspace). Sempre amb una lírica àgil que, com la vessant musical, sorprèn constantment. Immediatament després del concert vaig acostar-me a l'escenari per comprar-li el seu aleshores únic cd, "Big Lousy Moon" (un àlbum fresc i rodó de cap a peus). Li vaig preguntar per la cançó del cul i em va dir que sortiria al seu pròxim disc. A hores d'ara, ja hauria d'haver-se editat...
http://www.myspace.com/phoebekreutz
Audio: "All Summer Long" - Phoebe Kreutz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada