STARDUST IN THE 1950's
Las Vegas, Nevada
Las Vegas, Nevada
Las Vegas. Quin lloc. Fa anys hi vaig estar. I només d'arribar ja volia marxar. Calor insuportable, llums de colors que només servien per tapar la gran mentida del somni americà, white trash llençant els seus diners a les butxaques d'empresaris corruptes, exageració... Però tot allò també té el seu costat atractiu. Es tracta únicament de saltar a l'altre costat del mirall, de descobrir què hi ha darrere d'aquella postal en tres dimensions que és Las Vegas. I un cop has fet el salt, arribes a un interessant món de decadència on no hi viuen aquells autòmates de classe mitjana, sinó persones de carn i ossos. Un submón que de vegades fa por i fins i tot pot fer mal. Però precisament per això és atractiu: perquè pot fer mal i, per tant, és real. Anys després vaig escriure una cançó sobre com vaig descobrir la cara amarga de Las Vegas i me'n vaig enamorar. Quan vaig descobrir aquesta cara, em volia quedar per sempre en aquella ciutat del pecat. Però, per desgràcia, l'endemà al matí havia de marxar.
Las Vegas. Elvis, Sinatra, el Rat Pack, Bugsy Siegel, classe, decadència, hotels de luxe, motels de mala mort com el que em va allotjar. Las Vegas. Flamingo, 4 Queens, Caesar's Palace... Stardust... Stardust... Com pot ser que aquest emblemàtic local encara no hagués passat pel meu fotolog? Aquí teniu una fotografia del lloc en qüestió durant un dels moments més romàntics del segle XX, els anys 50. Quins cotxes !!!
Sona: "Pinball Wizard" - The Who
(Porto estona escoltant el disc "Tommy", i és curiós que ara que em submergeixo mentalment a la ciutat del joc, surti per aquí la paraula pinball...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada