HOLY HAIL
Brillant banda post-punk de NYC. Ahir van ser els caps de cartell de la sessió de Cabaret Club que, com cada dijous, tenia lloc a la barcelonina sala Sidecar. Amb una proposta minimalista i, sobretot, amb molta energia, van fer les delicies d'un públic poc nombrós, però afortunat. Perquè, de vegades, aquests concerts solen suposar gratificants sorpreses. Amb un teclat, un baix, una bateria i una vocalista amb actitud en tenen prou. Ni tan sols necessiten guitarra per fer ballar el respectable amb temes que els situen entre el bo i millor de l'actual escena de clubs dela Big Apple. Esperem amb impaciència que algú els
editi un disc.
Va obrir la nit Volcano!, un power trio de Chicago entregat totalment a l'ètica experimental i arriscada del post-rock. I és que, tot i mirar de reüll als Sonic Youth més passats de voltes, aquesta gent d'Illinois no dubta a perdre's en violentes tempestes sonores on hi tenen cabuda ritmes de bateria impossibles, objectes decoratius i domèstics utilitzats com a instruments de percussió, guitarres i veus fora de to i teclats siderals. Tot plegat, un orgasme sonor in crescendo que va culminar amb una caòtica i emocionant versió d'"I've Been Loving You Too Long", d'Otis Redding.
Brillant banda post-punk de NYC. Ahir van ser els caps de cartell de la sessió de Cabaret Club que, com cada dijous, tenia lloc a la barcelonina sala Sidecar. Amb una proposta minimalista i, sobretot, amb molta energia, van fer les delicies d'un públic poc nombrós, però afortunat. Perquè, de vegades, aquests concerts solen suposar gratificants sorpreses. Amb un teclat, un baix, una bateria i una vocalista amb actitud en tenen prou. Ni tan sols necessiten guitarra per fer ballar el respectable amb temes que els situen entre el bo i millor de l'actual escena de clubs de
Va obrir la nit Volcano!, un power trio de Chicago entregat totalment a l'ètica experimental i arriscada del post-rock. I és que, tot i mirar de reüll als Sonic Youth més passats de voltes, aquesta gent d'Illinois no dubta a perdre's en violentes tempestes sonores on hi tenen cabuda ritmes de bateria impossibles, objectes decoratius i domèstics utilitzats com a instruments de percussió, guitarres i veus fora de to i teclats siderals. Tot plegat, un orgasme sonor in crescendo que va culminar amb una caòtica i emocionant versió d'"I've Been Loving You Too Long", d'Otis Redding.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada