ORIOL STARDUST
Le Petit Laboratoire, Berlin
June 13th, 2009
Photo by Ines Ruf
I ahir vaig participar a l'open mic de Madame Claude (a falta de fotografies, en poso una del concert del dissabte a Le Petit Laboratoire). I va ser una gran tarda, la veritat. Vaig al·lucinar amb el nivell dels participants (hi havia gent realment boníssima), i especialment del coordinador de l'open mic en qüestió, Heiko (The Real Horror Me), el link definitiu -amb permís de Sibsi- entre Berlin i l'escena antifolk de Nova York (un dia parlaré d'ell). Però el que més em va impactar va ser la reacció altament entussiasta del públic cap a les cançons que vaig tocar -"(I've Seen a) Bicycle" i les dues noves, "Atlantis" i "Nothing Better to Do"-.
I va ser a partir d'aquest moment quan em van venir al cap moltes preguntes. Per què sento que encaixo més a Berlin que a Barcelona? Per què a Barcelona he arribat a tocar per quatre persones comptades, i el dissabte passat a Berlin -on no em coneix ningú- vaig tocar en una sala plena? Per què Berlin és una ciutat moderna en tots els sentits i Barcelona només ho és als anuncis pagats per l'Ajuntament? I podria seguir. Són preguntes retòriques, evidentment. Les respostes les sé de sobra (i molts dels que llegireu això també les sabeu). En fi, avui em dedicaré a passejar per Kreuzberg.
Le Petit Laboratoire, Berlin
June 13th, 2009
Photo by Ines Ruf
I ahir vaig participar a l'open mic de Madame Claude (a falta de fotografies, en poso una del concert del dissabte a Le Petit Laboratoire). I va ser una gran tarda, la veritat. Vaig al·lucinar amb el nivell dels participants (hi havia gent realment boníssima), i especialment del coordinador de l'open mic en qüestió, Heiko (The Real Horror Me), el link definitiu -amb permís de Sibsi- entre Berlin i l'escena antifolk de Nova York (un dia parlaré d'ell). Però el que més em va impactar va ser la reacció altament entussiasta del públic cap a les cançons que vaig tocar -"(I've Seen a) Bicycle" i les dues noves, "Atlantis" i "Nothing Better to Do"-.
I va ser a partir d'aquest moment quan em van venir al cap moltes preguntes. Per què sento que encaixo més a Berlin que a Barcelona? Per què a Barcelona he arribat a tocar per quatre persones comptades, i el dissabte passat a Berlin -on no em coneix ningú- vaig tocar en una sala plena? Per què Berlin és una ciutat moderna en tots els sentits i Barcelona només ho és als anuncis pagats per l'Ajuntament? I podria seguir. Són preguntes retòriques, evidentment. Les respostes les sé de sobra (i molts dels que llegireu això també les sabeu). En fi, avui em dedicaré a passejar per Kreuzberg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada