NEILS CHILDREN
Ahir a la nit vaig descobrir aquest grup del sud d'Anglaterra. Van pujar a l'escenari del Sidecar per oferir una curta, però molt intensa, sessió de post-punk urgent i sense contemplacions. La veritat és que ho tenen tot: imatge, actitud i, sobretot, cançons. Pel que em van explicar, als seus inicis eren un grup de sixties garage i psicodèlia. M'atreviria a dir que alguna cosa queda d'allò, però actualment la realitat és una altra. Tenint en compte el que es va veure ahir a la nit, no ens queixarem.
Van obrir la nit Cat People, viguesos establerts a Barcelona que beuen directament de fonts com Joy Division per facturar una proposta que els ha valgut comparacions amb gent com Interpol. Tot i això, un prometedor disc de debut, "Reel#1", i una actitud escènica que equival a honestedat, mostren que hi ha vida més enllà d'aquestes comparacions.
Ahir a la nit vaig descobrir aquest grup del sud d'Anglaterra. Van pujar a l'escenari del Sidecar per oferir una curta, però molt intensa, sessió de post-punk urgent i sense contemplacions. La veritat és que ho tenen tot: imatge, actitud i, sobretot, cançons. Pel que em van explicar, als seus inicis eren un grup de sixties garage i psicodèlia. M'atreviria a dir que alguna cosa queda d'allò, però actualment la realitat és una altra. Tenint en compte el que es va veure ahir a la nit, no ens queixarem.
Van obrir la nit Cat People, viguesos establerts a Barcelona que beuen directament de fonts com Joy Division per facturar una proposta que els ha valgut comparacions amb gent com Interpol. Tot i això, un prometedor disc de debut, "Reel#1", i una actitud escènica que equival a honestedat, mostren que hi ha vida més enllà d'aquestes comparacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada