ELLIOTT MURPHY & THE NORMANDY ALL STARS
Rockòdrom, Hostalets de Balenyà (Barcelona)
October 24th, 2008
"És millor vendre la teva ànima al dimoni que a una companyia discogràfica". Aquesta és la millor frase que m'han dit mai en una entrevista. I qui la va dir va ser Elliott Murphy, algú que pot parlar amb coneixement de causa. Durant els anys 70, va editar els seus quatre primers discos en tres multinacionals diferents, de la qual cosa encara paga les conseqüències. Amb el canvi de dècada, començaria un llarg recorregut per diferents discogràfiques independents que va culminar fa dos anys, moment en què va començar a autoeditar-se els discos.
Vaig conèixer a Murphy el juny de 2001, poc abans de l'inici d'un concert acústic que va oferir aLa
Garriga (Vallès Oriental). Jo anava a entrevistar-lo per un
programa de televisió, i recordo que estava nerviós: en pocs minuts estaria
cara a cara amb un mite vivent que, per sorpresa meva, acabaria resultant
d'allò més proper. L'entrevista va començar girant al voltant del seu disc
aleshores més recent, "Rainy Season", i de seguida va derivar a
altres terrenys, com la seva aparició a la pel·lícula "Roma", de
Fellini, el seu trasllat de Nova York a París, o la seva amistat amb Bruce
Springsteen i Johnny Thunders.
Cap al final de l'entrevista li vaig demanar la seva impressió de pilars de la música americana com Elvis Presley, Bob Dylan, John Lee Hooker, Hank Williams, B.B. King o Robert Johnson. Al parlar sobre aquest últim va sortir la famosa llegenda que explica com el rei del Delta Blues va vendre la seva ànima al dimoni. Va ser al preguntar-li què pensava sobre aquesta llegenda que Murphy, amb un somriure sarcàstic, va deixar anar la declaració de principis amb què començaven aquestes línies. Amb l'elegància i la classe que el caracteritzen, va deixar les coses clares.
Des d'aleshores l'he tornat a entrevistar quatre o cinc vegades, i mai ha deixat de sorprendre'm, tant dins com fora de l'escenari. L'última sorpresa? El concert d'ahir a la nit a Hostalets amb l'acompanyament dels Normandy All Stars. Una nova exhibició de rock'n'roll en estat pur, sense trampa ni cartró. Només un tio i la seva banda deixant-se la pell en un escenari durant més de dues hores i mitja. Una nit més, el miracle es va produir. Suposo que és el resultat d'encomanar la teva ànima al Rock'n'Roll i no al corporativisme del negoci discogràfic.
Audio: "Drive All Night" - Elliott Murphy
Rockòdrom, Hostalets de Balenyà (Barcelona)
October 24th, 2008
"És millor vendre la teva ànima al dimoni que a una companyia discogràfica". Aquesta és la millor frase que m'han dit mai en una entrevista. I qui la va dir va ser Elliott Murphy, algú que pot parlar amb coneixement de causa. Durant els anys 70, va editar els seus quatre primers discos en tres multinacionals diferents, de la qual cosa encara paga les conseqüències. Amb el canvi de dècada, començaria un llarg recorregut per diferents discogràfiques independents que va culminar fa dos anys, moment en què va començar a autoeditar-se els discos.
Vaig conèixer a Murphy el juny de 2001, poc abans de l'inici d'un concert acústic que va oferir a
Cap al final de l'entrevista li vaig demanar la seva impressió de pilars de la música americana com Elvis Presley, Bob Dylan, John Lee Hooker, Hank Williams, B.B. King o Robert Johnson. Al parlar sobre aquest últim va sortir la famosa llegenda que explica com el rei del Delta Blues va vendre la seva ànima al dimoni. Va ser al preguntar-li què pensava sobre aquesta llegenda que Murphy, amb un somriure sarcàstic, va deixar anar la declaració de principis amb què començaven aquestes línies. Amb l'elegància i la classe que el caracteritzen, va deixar les coses clares.
Des d'aleshores l'he tornat a entrevistar quatre o cinc vegades, i mai ha deixat de sorprendre'm, tant dins com fora de l'escenari. L'última sorpresa? El concert d'ahir a la nit a Hostalets amb l'acompanyament dels Normandy All Stars. Una nova exhibició de rock'n'roll en estat pur, sense trampa ni cartró. Només un tio i la seva banda deixant-se la pell en un escenari durant més de dues hores i mitja. Una nit més, el miracle es va produir. Suposo que és el resultat d'encomanar la teva ànima al Rock'n'Roll i no al corporativisme del negoci discogràfic.
Audio: "Drive All Night" - Elliott Murphy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada