PAUL HAWKINS & THEE AWKWARD SILENCES
Els vaig descobrir divendres passat al 12 Bar Club de Londres i són un dels millors grups emergents que he escoltat aquest any. S'etiqueten com a antifolk, i de fet són habituals de l'escena britànica d'aquest moviment. Al marge d'això, el seu so va molt més enllà d'aquesta etiqueta. Es podria dir que és la primera banda interessant que ha donat en molt de temps el cada dia més saturat revival post-punk del Regne Unit. I és que aquesta gent no es limita a agafar ritmes de ball i tenyir-los de gris, sinó que elabora un eclecticisme sonor on tenen cabuda The Fall, Dexys Midnight Runners, Madness, Wire i Television Personalities (aquests últims ja els han donat el vist i plau), per no citar noms més recents com els d'Art Brut o Rumble Strips.
Tot això ha donat lloc a una sucosa col·lecció de singles i ep's i a un disc de debut, "We Are Not Other People" (2008, Jezus Factory Records), que van presentar divendres passat al citat 12 Bar Club. I si a l'estudi sonen bé, en directe són tot un espectacle: una caòtica big band de guitarres elèctriques punxants, ritmes frenètics, orgues de garatge i coristes multicolor reforça un frontman hiperactiu com pocs, Paul Hawkins, que es passeja entre el públic, crida sense despentinar-se, canta i fa cantar, mentre un públic en èxtasi no para de saltar entre els propis músics i tirar-se els uns als altres els ninots de peluix amb què el propi Hawkins havia decorat l'escenari. Salvatges, vitals i, sobretot, frescos, molt frescos.
http://www.myspace.com/theeawkwardsilences
Audio: "Music Is My Enemy" - Paul Hawkins & Thee Awkward Silences
Els vaig descobrir divendres passat al 12 Bar Club de Londres i són un dels millors grups emergents que he escoltat aquest any. S'etiqueten com a antifolk, i de fet són habituals de l'escena britànica d'aquest moviment. Al marge d'això, el seu so va molt més enllà d'aquesta etiqueta. Es podria dir que és la primera banda interessant que ha donat en molt de temps el cada dia més saturat revival post-punk del Regne Unit. I és que aquesta gent no es limita a agafar ritmes de ball i tenyir-los de gris, sinó que elabora un eclecticisme sonor on tenen cabuda The Fall, Dexys Midnight Runners, Madness, Wire i Television Personalities (aquests últims ja els han donat el vist i plau), per no citar noms més recents com els d'Art Brut o Rumble Strips.
Tot això ha donat lloc a una sucosa col·lecció de singles i ep's i a un disc de debut, "We Are Not Other People" (2008, Jezus Factory Records), que van presentar divendres passat al citat 12 Bar Club. I si a l'estudi sonen bé, en directe són tot un espectacle: una caòtica big band de guitarres elèctriques punxants, ritmes frenètics, orgues de garatge i coristes multicolor reforça un frontman hiperactiu com pocs, Paul Hawkins, que es passeja entre el públic, crida sense despentinar-se, canta i fa cantar, mentre un públic en èxtasi no para de saltar entre els propis músics i tirar-se els uns als altres els ninots de peluix amb què el propi Hawkins havia decorat l'escenari. Salvatges, vitals i, sobretot, frescos, molt frescos.
http://www.myspace.com/theeawkwardsilences
Audio: "Music Is My Enemy" - Paul Hawkins & Thee Awkward Silences
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada