Ahir a la nit, els senyors que organitzen el
BAM podien dir que un any més havien portat no sé quants milers de persones a
l'antiga fàbrica d'Estrella Damm i presumir d'èxit de convocatòria. Felicitats.
Però els que hi vam anar a escoltar música -i en el meu cas, en concret, a
Belle And Sebastian- no podem fer una valoració tan positiva de tot plegat.
Perquè sí, hi havia milers de persones, però la majoria dels qui es trobaven al
meu voltant no semblaven ni tan sols conèixer Belle And Sebastian -caps de cartell,
per cert-. I el que és pitjor: tothom estava parlant a viva veu (em pregunto
per què dimonis alguna gent va a parlar als concerts i no als bars) i amb prou
feina es podien escoltar uns temes que no estan fets per a macroescenaris en
una cruïlla de l'Eixample barceloní -amb totes les limitacions que això
comporta-. I el més indignant de tot? Els aplaudiments que es van sentir al
final d'"Another Sunny Day". Sí, aplaudiments. Però no per la cançó,
sinó per un gol que acabava de marcar el Barça. Sincerament i amb tots els
respectes, si aquest ha de ser l'èxit de convocatòria del BAM Estrella Damm,
l'any que ve que portin una disco mòbil. Als organitzadors els sortirà més
barat, i aquesta facció majoritària de públic estarà igual de contenta. I el
pròxim cop que algú porti Belle And Sebastian a Barcelona, sisplau, que ho faci
en una sala. Com a les ciutats normals.
Audio: "Another Sunny Day" – Belle And Sebastian
Audio: "Another Sunny Day" – Belle And Sebastian
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada