Vaig escriure al seu moment que "Into the Night" (2014) apuntava a la condició de disc de transició en la trajectòria d'A Quiet Man. Que com a col·lecció de cançons funcionava de meravella, però que el millor encara havia d'arribar. Que l'alter ego de Fabio Vega havia eixamplat horitzons i que tard o d'hora havia de caure aquella obra que confirmés el tarragoní com un dels grans artesans de la cançó pop contemporània. Doncs bé, aquesta obra ja ha arribat i demana a crits que la rebem amb tots els honors. "While You Were Sleeping" (2015), es titula, un cinquè disc on A Quiet Man ha assolit l'equilibri perfecte entre aquell grau de sofisticació que definia "Into the Night" i les textures més orgàniques de la seva producció anterior.
I tot plegat ho ha fet amb aquella elegància marca de la casa. Amb una col·lecció de cançons que tornen a apuntar a Richard Hawley, Scott Walker, Bowie, Neil Hannon i fins i tot el Morrissey més crepuscular. Històries nocturnes -el títol del disc no s'ha triat a l'atzar-, d'aquelles on es donen cita el misteri ("Misty Night"), la malenconia més extrema ("Baby, Good Luck", amb una coda que bé podria ser el revers fosc de "Get Lucky" de Daft Punk), l'amor portat al precipici ("Room for You") i els plaers prohibits ("Take It or Leave It"). Onze postals d'escenes que tenen lloc en foscos carrerons, habitacions clandestines i ponts solitaris mentre la ciutat dorm. I l'obra definitiva, ara sí, d'un crooner en estat de gràcia. Un d'aquells discos que toquen fibres i remouen desitjos. Imprescindible és dir poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada