Un any després d'exhibir bones formes i millors maneres a "Kings of Nowhere" (2014), tornen els barcelonins Stagpies amb un segon ep, "Time Lapse" (2015), que manté les coses al seu lloc i a la vegada guanya en matisos i coherència. Mantenint unes coordenades sonores que apunten a Nueva Vulcano, Hüsker Dü o fins i tot els enyorats Camping, reforçades ara amb la seguretat adquirida al llarg d'un any a la carretera i amb un repertori que denota veu pròpia. Inici al galop amb "Stand on Ceremony", empenta rítmica, guitarres que mosseguen i la veu de Joan Morera posant tota la carn a la graella de bon principi. La segueix "Transferring", tota una injecció d'urgència i mala llet en estat embrionari. Sobrepassat l'equador del disc -quatre temes en total-, "Cold War" disminueix les revolucions per minut per a deixar pas a una calma tensa que acabarà desembocant en l'esclat de decibels de la final "The Storm". I un cop escoltat tot el conjunt, un no pot evitar veure-hi dues parts tan diferenciades com complementàries: els dos primers temes, que avancen en una direcció, i els dos restants, que n'exploren una altra. Quatre peces, un sol discurs i dues textures desplegades en dues meitats. Que bé que quedarien aquestes cançons, estampades en un bon tros de vinil.
Originalment publicat a B-Magazine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada