SCOTT WEILAND
(1967-2015)
No vaig arribar a veure mai Stone Temple Pilots en directe, però sí que vaig veure Scott Weiland al capdavant de Velvet Revolver. Corria el mes de setembre de 2004, la banda presentava el seu primer disc ("Contraband") i a la sala del costat hi actuaven uns Libertines en fase terminal. Aquests últims acabarien saltant pels aires en qüestió de setmanes. Velvet Revolver trigarien més a fer-ho, quatre anys durant els quals encara tindrien temps de fer un segon disc ("Libertad", 2007), però ja aleshores era evident que allò no podia acabar bé. Que en aquell grup hi havia dos bàndols: Weiland i tota la resta -entre els quals hi figuraven els exGuns N'Roses Slash, Duff McKagan i Matt Sorum-. El dia abans del concert vaig tenir ocasió d'assistir a una roda de premsa a la qual Weiland no va aparèixer -sí que ho va fer la resta del grup-. Els motius de la seva absència no es van concretar, però sí va quedar clar que anava per lliure. I damunt l'escenari no va ser menys. Mentre els seus companys esdevenien una muralla sònica de quatre caps, ell provocava el públic i fins i tot saltava sobre les primeres files. Atacant cada tema com si fos l'últim i amb l'actitud de qui viu constantment al límit. No sé què tal van estar aquella nit uns Libertines on els hàbits de de Pete Doherty ja generaven més titulars que la pròpia música, però Velvet Revolver es van presentar apoteòsics, en gran part gràcies a un Weiland que era el perill en persona. En pau descansi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada