Richard Gere a "Time Out of Mind". |
Poesia damunt l'asfalt, històries humanes, una mirada a tot allò que sovint no veiem malgrat tenir-ho a tocar, i per si no n'hi hagués prou una banda sonora on hi figuren Nick Cave, Savages, The Handsome Family, Belle & Sebastian i la Velvet Underground, entre d'altres. I a sobre es titula com el primer gran disc de maduresa de Dylan, què més volen. No serà la pel·lícula de l'any, però no em negaran que d'entrada promet més textures que la setena -i gratuïta- part d'Star Wars, amb tot el seu desplegament d'efectes especials i per molt que s'hagi recuperat la flor i la nata del repartiment clàssic -Harrison Ford, Mark Hamill i Carrie Fisher, supervivents dels dies en què George Lucas encara s'envoltava d'actors de debò-. Són productes diferents, probablement destinats a públics també diferents, però és que a mi em criden l'atenció tots dos.
Ara bé, si "The Force Awakens" l'acabaré veient per inèrcia i no pas sense una certa mandra -és el que té haver estat seguidor de la trilogia clàssica-, "Time Out Of Mind" em desperta aquella curiositat que només em pica quan intueixo que podré gaudir el metratge sencer del film sense necessitat de crispetes. Potser m'equivoco, però hi ha un detall que sembla confirmar-me que no vaig mal encaminat: mentre la nova Star Wars està transformant cinemes petits i grans en autèntiques festes de disfresses, "Time Out of Mind" s'ha estrenat de forma discreta en tan sols tres sales de la província de Barcelona -cap de les quals es troba a la capital-. I si aquesta ha de ser d'ara en endavant la tònica habitual a les nostres cartelleres, ja podem agafar-nos ben fort i -mai més ben dit- que la força ens acompanyi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada