THE DEEPEST STRING amb ALBERT MARQUÈS
Anònims, Granollers
26 de desembre de 2015
I quan ja portava estona dient-me a mi mateix que sonaven (molt) a Blind Melon, van ells i es despengen amb una versió de "Change". D'acord, emmirallar-se tant en una banda pot delimitar la pròpia veu i fins i tot abocar un projecte a la previsibilitat, però no és el cas de qui ens ocupa. Potser perquè, malgrat el revival dels 90 que vivim des de ja fa unes quantes temporades, no abunden les formacions que puguin citar a Shannon Hoon i companyia entre les seves influències més evidents. O potser perquè, per norma general, una banda que s'emmiralli en Blind Melon sempre tindrà aquell plus d'intencionalitat que no no solen tenir les formacions que s'emmirallen en Manu Chao o Els Amics de les Arts, per exemple. The Deepest String és un trio granollerí encapçalat pel vocalista i guitarrista Albert Lax. Ahir es va presentar a l'Anònims amb la incorporació d'un quart membre d'excepció, un músic amb arrels també granollerines però amb base d'operacions actualment a l'altre costat de l'Atlàntic. El pianista Albert Marquès, que va augmentar amb apunts jazzístics i progressius un repertori que apunta a la vessant més orgànica del rock alternatiu dels 90, la de Pearl Jam, Alice In Chains i, sí, Blind Melon. La intencionalitat la tenen i les cançons també, només els falta aquell punt de definició que tan sols la carretera acaba atorgant. Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada