JOE HOUSTON
(1926-2015)
La línia que separa el rock'n'roll més primitiu d'arrels com el rhythm & blues -i especialment de subgèneres com el jump blues- pot arribar a ser tan fina que de vegades establir-la costa tant com assenyalar el moment exacte en què es materialitza el propi rock'n'roll. En aquest sentit, Joe Houston va decantar més d'una balança a favor seu. I ho va fer precisament passejant-se al seu aire a banda i banda d'aquella fina línia, sempre de la mà del seu incomparable saxofon. Ens deixava a l'edat de 89 anys el passat 28 de desembre, el mateix dia en què marxaven Lemmy i John Bradbury. Ens queda la seva música i el record d'un pioner indiscutible. A la imatge poden veure'l molt ben acompanyat durant els seus dies de glòria. Sigui on sigui ara mateix, la festa hi deu ser ben servida.
Ha estat un final d’any 2015 especialment trist pel que fa a la mort d’alguns músics cabdals de totes les èpoques. El seu llegat i el nostre record els mantindrà vius cada cop que fem sonar les seves cançons. Som hereus dels seus reptes i transmissors de les il·lusions vitals i artístiques a aquells que ens succeiran en aquest intens món de sensacions, diversió i actitud que envolta al rock and roll. Bon any 2016, amic Oriol, et desitjo el millor i espero continuar llegint-te en aquest espai informatiu tan exquisit i enriquidor que comparteixes amb tots nosaltres. Una forta abraçada.
ResponEliminaEl mateix dic! Molt bon any 2016 i espero seguir-te llegint durant molts anys més!
Elimina