Primer disc oficial de Ran Ran Ran

Ran Ran Ran - Foto Noemí Elías.

De Hi Jauh USB a l’Antic Forn de Vallcarca i d’Ultra-Local Records al Gorg Màgic. Parlar de Ran Ran Ran equival gairebé a traçar un mapa d’allò que el seu bon amic Maurici Ribera va anomenar Sotabosc. Una escena independent tan independent, que fins i tot el terme indie li va gran -o petit, segons com es miri-. Una mena d’antifolk a la catalana on el nexe d’unió entre els diferents actors no és una sonoritat determinada sinó una vocació, una filosofia i una manera d’entendre i relacionar-se amb el món.

Ran Ran Ran va començar gairebé com un epíleg dels mai prou valorats Tired Hippo. Un vehicle que permetia al prolífic Ferran Baucells revisar l'obra d'un dels seus avantpassats, el poeta del segle XIX Josep Baucells. Sobre el paper, a l’estudi, van ser tota una colla d’amics i coneguts els que el van ajudar a donar forma al projecte. Sobre el terreny, a l’escenari, la formació es va reduir a la sola presència del propi Baucells i d’un dels bateries més eclèctics i imprevisibles d’aquesta banda dels Pirineus, Jordi Farreras. Duet de guitarra i bateria, com White Stripes, Two Gallants i Vàlius però sense assemblar-se a cap d’ells. De fet, si una cosa tenen Ran Ran Ran és que tot allò que fan pot sonar familiar i a la vegada no assemblar-se a res que hagin escoltat vostès abans. Folk, rock, pop, electrònica de baixa fidelitat, lírica extrema i melodies de les que fan diana sense ni tan sols proposar-s’ho. La Velvet, Violent Femmes, Pavement i Jeffrey Lewis retroalimentant-se els uns als altres des d’un soterrani del Poblenou.

Els poemes de Josep Baucells van servir d'inspiració a l'hora de donar forma a un primer compacte autoeditat, “Més Brots” (2013), al qual seguirien dos anys més tard “Tot OK Stop” -amb producció d’Arnau Vallvé (Manel)- i “L’encyclopèdie”. Ha estat a partir de tots tres títols com Bankrobber ha acabat confeccionant el que es pot considerar com el primer disc oficial de la banda. “Ran Ran Ran” (2015) són quinze peces que repassen la trajectòria del duet fins a data d’avui i obren les portes d’un futur que, atenció, es perfila amb forma de trio. El que conformen Baucells, Farreras i el no menys polifacètic David Reig (El SistemÄ Suec). Un altre sospitós habitual d’aquest Sotabosc que comença a donar fruits tan saborosos com el que ens ocupa.

Originalment publicat a B-Magazine.