Si no comptem els tres àlbums signats conjuntament amb Wreckless Eric, havien transcorregut dotze anys des de l'última obra d'estudi d'Amy Rigby, que tornava la passada tardor amb el que probablement sigui un dels seus treballs més sòlids, "The Old Guys" (2018). Un disc de maduresa amb totes les lletres on la nord-americana canta sobre els seus ídols, sobre els llocs on ha viscut i sobre la gent a qui ha conegut al llarg de la vida. A "From Philip Roth to R Zimmerman" s'imagina una carta del recentment desaparegut Roth a Bob Dylan després d'haver guanyat aquest últim el Nobel de Literatura. A "Playing Pittsburg" prova de passar comptes amb la seva ciutat natal. I a "Leslie" canta sobre les groupies amb les quals va coincidir al circuit punk de la Nova York de finals dels 70. Tot plegat, amb producció del propi Wreckless Eric i un discurs que enllaça les formes més urbanes del so Americana amb l'electricitat rockera de la Velvet Underground -atenció a "On the Barricade" i la peça titular-. Escoltin-lo a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada