Mentre la trajectòria de Wilco sembla definitivament instal·lada en l'etern debat entre l'experimentació i la reivindicació de les pròpies arrels, els projectes de Jeff Tweedy al marge de la banda semblen més propers a aquestes últimes. Com a mostra aquest "Warm" (2018), un disc en solitari -l'acompanyen entre d'altres el seu fill, Spencer Tweedy, i el bateria dels propis Wilco, Glenn Kotche- que es troba a nivell discursiu més a prop de "Being There" (1996) que de qualsevol obra enregistrada pels de Chicago durant el que portem de segle. Un altre tema és l'arc temàtic del plàstic, una col·lecció de cançons de maduresa on Tweedy exposa els seus dubtes existencials. "How Hard It Is for a Desert to Die" és un mig temps que invoca els dies en què l'autor de "Casino Queen" era contemplat com el campió del so Americana. I "Some Birds" és un deliciós exercici de folk rock en to menor que mereixeria figurar per mèrits propis als repertoris de directe de la banda mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada