GUADALUPE PLATA
La 2 d'Apolo, Barcelona
11 de gener de 2019
No fan córrer tants rius de tinta com determinats veïns i contemporanis, però a aquestes alçades ningú pot discutir a
Guadalupe Plata la seva condició de referents ineludibles del rock espanyol. Parlem d'un combo genuïnament andalús que ha assimilat les formes més primitives del blues i les ha fet servir per explicar el seu propi folklore, d'una formació que ha definit un llenguatge i un discurs personals i intransferibles a partir d'una tradició que li ha arribat de molt lluny, i malgrat la seva naturalesa singular i subterrània és capaç d'aplegar multituds davant qualsevol escenari que trepitgi. No va ser menys el seu pas per una atapeïda sala 2 d'Apolo amb motiu de la presentació del seu darrer disc -
"Guadalupe Plata" (2018)-. Un plàstic que segueix els mateixos patrons que els anteriors si bé reforçant els passatges instrumentals i el potencial hipnòtic i corrosiu dels de Jaén, i una dinàmica que es va mantenir al llarg de l'hora i mitja que va durar el concert. Una actuació que va anar de menys a més en termes d'intensitat, que va tenir el repertori recent com a pal de paller -no van faltar
"Barreño en llamas",
"Duermo con serpientes" ni
"Lo mataron"- i que ja en plena recta final va acabar de posar tota la carn a la graella amb reclams tan celebrats com
"Tormenta" o la inevitable
"Calle 24". Misteri, pecat i llegenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada