Fernando Rubio és un d'aquells músics que es prenen les coses amb calma. Gairebé deu anys han hagut de passar entre el seu debut en solitari, "Tides" (2009), i la seva continuació. Un "Cheap Chinese Guitar" (2018) que arriba un cop dissolts els mai prou reivindicats Ferroblues i manté intactes les coordenades de tot un senyor artista a qui molts encara no han descobert malgrat haver compartit escenaris amb gegants com John Mayall o Chuck Berry. Rock d'arrels amb la mirada posada en l'àmplia geografia nord-americana i una predilecció innata per les diferents manifestacions del blues i el soul. La peça titular és un refrescant i desacomplexat rock'n'roll al més pur estil d'Elliott Murphy a l'inici de la seva etapa europea. "Bloody Black Soul" és un blues elegant amb unes línies d'orgue i uns frasejos vocals que recorden al millor Georgie Fame. I "Thank You for Being There" és un dinàmic exercici de folk rock al més pur estil del Van Morrison més inspirat o el Dylan del 66.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada