Mentre Bob Dylan celebrava ahir el seu 78è aniversari, i amb Martin Scorsese preparant un documental sobre la Rolling Thunder Revue, un es troba encara en procés d'assimilar totes les novetats relacionades amb el de Minnesota que han anat apareixent durant els darrers mesos. Les més recents són dos discos compactes, cada un amb una peça inèdita del propi Dylan, distribuïts per les revistes Uncut i Mojo. La primera recopilava a "The Best of the Bootleg Series" (2018) tota una selecció de talls d'aquesta mirada alternativa a la trajectòria de qui ens ocupa. La segona lliura amb la seva edició de juny "The New Thunder Revue", un eclèctica compilació de música d'arrel nord-americana amb la figura de Dylan com a eix central -també hi figuren, entre d'altres, Margo Price, Jeff Tweedy, Drive-By Truckers i Hurray For The Riff Raff-.
Més llaminer resultava encara el darrer llançament de la citada Bootleg Series, "More Blood, More Tracks" (2018), les versió alternativa i despullada de "Blood on the Tracks" (1975) amb reveladores preses primerenques d'estàndards del catàleg dylanià com "Tangled Up in Blue" o "Simple Twist of Fate". I finalment, un llançament que mereix més atenció de la que ha rebut. "Live 1962-1966" (2018), oportunament subtitulat "Rare Performances from The Copyright Collections" i presentat com un resum de les diferents edicions limitades de directes que Sony ha editat durant la present dècada amb l'objectiu d'esquivar la llei europea que declara de domini públic qualsevol gravació que no s'hagi publicat de forma oficial al cap de 50 d'haver-se realitzat. Aquí hi figuren fragments d'actuacions tan icòniques com les que un jove Dylan va oferir al Carnegie Hall, al festival de Newport o, és clar, durant la gira elèctrica de 1966 pel Regne Unit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada