Adéu a Lolo Olivé

Albert Gil, Lolo Olivé, Javier Jiménez i Ferran Fernández: Malice.

Vaig conèixer Lolo Olivé com a vocalista de Malice, una banda de curta però intensa trajectòria on també militava Albert Gil (Brighton 64). Practicaven un power pop d'elevadíssim voltatge i amb un ganxo melòdic fora de sèrie, i el seu repertori contenia perles com "Beautiful Lies", "I Feel About" o una potent lectura de "The Letter", el clàssic dels Box Tops. Corria l'any 2004 quan van publicar la seva primera maqueta, preludi d'un àlbum que es va enregistrar però no es va arribar a editar de forma oficial. Va ser aleshores quan vaig poder ser testimoni del seu apoteòsic directe en escenaris com el de la sala Sidecar, a més de fer-los una sucosa entrevista al seu local d'assaig. El cas és que la banda semblava afrontar un futur prometedor, però uns problemes de salut van obligar Olivé a abandonar el vaixell i la resta de components van acabar formant Chest -una formació que mereixeria un capítol a part-. M'assabentava ahir a través del compte de Facebook del propi Albert Gil de la mort d'Olivé. Que aquest text serveixi com a humil homenatge a la seva figura, i que sigui on sigui la música no pari de sonar.