El Petit de Cal Eril - "Energia fosca" (2019)

Enguany es commemora el desè aniversari d'"I les sargantanes al sol" (2009), el debut discogràfic d'El Petit de Cal Eril i el punt de partida d'una de les trajectòries més prolífiques i alhora imprevisibles que ha contemplat l'indie català durant tot aquest temps. Si fa deu anys l'alter ego de Joan Pons es postulava com un dels arquitectes d'una mena de nou folk que tant podia beure de referents foranis (i contemporanis) com de la lisèrgia nostrada d'un Pau Riba, a aquestes alçades pot presumir d'encapçalar tot un moviment que ell mateix va batejar com a pop metafísic i, el més important, de publicar discos que sonen a ell i només a ell.

Aquest "Energia fosca" suposa un nou cop de timó en una discografia que no ha trepitjat mai dos cops seguits allà mateix i que, si per una cosa ha destacat, és per l'ànim constant de superar els propis límits i descobrir nous paisatges sonors. Si "La força" (2016) i l'anomenat disc triangular (2018) apuntaven en múltiples direccions alhora que resumien d'alguna manera tot el ventall discursiu del seu autor, aquestes vuit pistes enllacen el misteri metafísic i el dubte existencial amb acabats d'alta sofisticació que assenyalen nous horitzons a curt termini.

Dit això, "Energia fosca" no deixa de ser un dels discos de naturalesa més immediata que mai ha arribat a lliurar el de la Segarra. Peces com "Sento", "Ets una idea", "Pols" o "El sentit de les coses" són de les que fan més plàcid qualsevol trajecte per carretera i alhora fan companyia durant les últimes hores de sol en qualsevol festival a l'aire lliure que els pugui venir al cap. Cançons que es poden emmirallar perfectament en les obres més recents de The War On Drugs, Ryan Adams o Mac DeMarco, però per damunt de tot parlen amb veu pròpia i reclamen espai per a elles soles. I arguments de pes que fan d'"Energia fosca" una de les obres imprescindibles d'El Petit de Cal Eril.

Més informació:
El Petit de Cal Eril   /   Bankrobber