 |
| Ian Hart, a l'esquerra, interpreta John Lennon en una escena d'"Snodgrass". |
Un guió del periodista David Quantick, elaborat a partir de la novel·la homònima d'Ian R. McLeod, que ens situa a l'Anglaterra de principis dels 90 i ens presenta una realitat alternativa on John Lennon hauria abandonat els Beatles el 1962. Amb aquest punt de partida se'ns presenta un Lennon aturat de llarga durada que prova de subsistir en un món on els Beatles van triomfar sense ell però mai van arribar a tenir el pes d'alguns dels seus contemporanis -al llarg del capítol es citen els Who i els Rolling Stones-. "Podríem haver estat més grans que els Hollies", reflexiona en un moment donat el Lennon fictici a qui dóna vida Ian Hart -qui ja havia interpretat l'autor d'"Imagine" a l'entranyable biopic "Backbeat" (1994)-.
La qual cosa dóna peu a tota una línia de reflexió. De no haver esdevingut els Beatles les icones que van esdevenir, alguna altra banda hauria ocupat el seu lloc i jugat el seu paper -els Who, els Stones, els Hollies?-. La pregunta és si la història tal i com l'hem conegut hauria seguit el seu curs sense l'edició de plàstics com "Revolver" (1966) o "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" (1967). La sinopsi d'"Snodgrass" sembla suggerir que sí que ho hauria fet, i que fins i tot sense obres d'aquesta mida el món contemporani no seria molt diferent de com el coneixem. Que, de la mateixa manera que són pocs aquells que tenen capacitat d'impactar en la història, al capdavall no hi ha ningú que sigui imprescindible.
Com em cansa tota aquesta obsessiva mitologia pop. Ara, a la història de tots coneguda, repetida de forma incansable i embafadora, un cop i un altre, amb tota la parafernàlia i els souvenirs corresponents, li afegeixen la ciència ficció. Sincerament, tant se me'n dóna que hagués estat sense els Beatles, em preocupa més què serà de la música, si perdem tant el temps amb llibres, reedicions, sèries, ... ancorats al passat, oblidant-nos del present que ens procurarà un futur encoratjador. Salutacions amic Oriol!
ResponEliminaBé, més enllà de l'interrogant sobre què hauria passat i totes aquestes coses, "Snodgrass" em sembla interessant per la manera com analitza la figura de Lennon, donant per bona aquella dita segons la qual de vegades la ficció és la millor manera de retratar un personatge històric (això també val pel biopic de Miles Davis, que explicava el personatge a partir d'escenes fictícies). I sobretot em quedo amb la reflexió sobre el que hauria pogut passar sense els Beatles tal i com els vam conèixer. De vegades sembla que el món hauria de ser un altre sense ells, quan la realitat és que el món (musical) tal i com el coneixem es deu també a tantíssims contemporanis il·lustres (i no tan il·lustres). I amb això no vull desmerèixer els Fab Four, per descomptat, sinó simplement relativitzar certes creences populars. Gràcies per la visita i pel comentari!
Elimina