dijous, 18 de juliol del 2019

El meu primer disc de Johnny Cash

Johnny Cash.
Quan tenia 17 anys em vaig comprar, en una disqueria que hi havia aleshores a l'estació de Sants de Barcelona, un recopilatori de Johnny Cash en format compact disc. Era una d'aquelles edicions no oficials que reuneixen algunes de les peces més reconegudes de l'artista de torn amb una presentació austera i que solen despatxar-se a preus força assequibles. No en recordo el títol -que no devia ser gaire imaginatiu: "Greatest Hits", "The Best of" o alguna cosa així-, però sí el disseny de la caràtula amb una fotografia de l'Home de Negre, ja entrat en anys, actuant en un escenari.

Recordo també que l'aspecte kitsch d'aquell disseny contrastava amb la frescor que encara transmetien la seva dotzena de pistes, clàssics de la primeríssima etapa de Cash a Sun Records com ara "I Walk the Line", "Big River", "Hey Porter" o, és clar, "Folsom Prison Blues". Algunes les coneixia d'haver-les escoltat en alguna banda -aquells recopilatoris de country que corrien per casa-, la majoria les vaig descobrir aleshores. Aquell va ser el meu primer disc de Johnny Cash. No oficial, auster en la seva presentació, però el primer. La meva presa de contacte amb un cançoner que m'ha acompanyat fins al dia d'avui.

Al seu dia vaig estar a punt de cremar aquell compacte de tant escoltar-lo. Però quan em vaig decidir a explorar més a fons l'obra de Cash tot adquirint diferents àlbums i recopilatoris, ara sí, oficials -i més complets-, el vaig començar a abandonar. Fins que un bon dia em vaig adonar que aquelles dotze cançons les tenia repetides en incomptables volums i que per tant no em feia falta conservar-lo -ja saben, aquell mateix pragmatisme de qui ara es pensa que ho pot trobar tot a un sol clic-. O sigui que me'n vaig desfer. Me'l vaig vendre o el vaig regalar a algú, no ho recordo, però me'n vaig desfer. I amb el pas dels anys me n'he acabat penedint. Perquè més enllà dels continguts, aquell disc tenia el valor de tot objecte. Havia estat el meu primer disc de Johnny Cash, i em sap greu no haver-lo conservat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada