He tingut el gust d'assistir aquestes últimes setmanes a un parell de sessions d'un cicle de concerts protagonitzats per dones. No em refereixo únicament al fet que en cada actuació hi hagués dones a l'escenari, que també, sinó sobretot al fet que fora del mateix escenari també hi havia dones. Dones a la taula de so i als controls d'il·luminació. Dones a les tasques de producció. Dones que s'encarregaven de la regidoria d'escenari. Dones que es dedicaven al management i al booking d'artistes. Dones que gestionaven la comunicació i el contacte amb la premsa. Dones, en definitiva, en totes i cada una de les peces d'aquest gran engranatge que és la indústria de la música en viu. La qual cosa em sembla digna d'aplaudir per dos motius. El primer, la tan lloable com necessària tasca de visibilitzar i reivindicar la presència femenina en l'àmbit musical. El segon, el fet de visibilitzar i reivindicar també la feina de tots aquells professionals que no solem observar sota els focus però sense els quals no podríem gaudir en directe dels artistes que ens agraden. Haver entès això últim és un requisit indispensable a l'hora de normalitzar la presència de qualsevol col·lectiu en un àmbit com el de la música. Les promotores del cicle en qüestió ho han entès a la perfecció, obren en conseqüència i han plantat una llavor que tard o d'hora haurà de donar els seus fruits. Bravo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada