King Crimson al Coliseum

Els actuals King Crimson -Robert Fripp, quart per l'esquerra-.

Es presenten com un dels grans esdeveniments melòmans d'aquest final de temporada les dues actuacions que King Crimson oferiran avui i demà al teatre Coliseum de Barcelona. Dues vetllades que Robert Fripp i companyia emmarquen en la gira commemorativa dels 50 anys de la mare de (gairebé) totes les bandes de rock progressiu i que, si bé oferiran presumiblement un menú molt semblant al d'ara fa tres anys a l'Auditori Fòrum, de ben segur resoldran amb èxit una equació a priori tan llaminera com és la formació que ens ocupa i un entorn com el del Coliseum.

Perquè ningú discutirà que el mig segle de sofisticació i avantguarda que celebraran els britànics durant aquestes dues nits no hauria lluït ni de bon tros de la mateixa manera a l'emplaçament on inicialment s'havia programat el seu pas per casa nostra. El Circuit de Catalunya en el marc d'un Doctor Music Festival que va haver d'abaixar la persiana abans d'hora perquè el paper no es despatxava al ritme adequat. Tot el contrari d'unes actuacions que són a punt de penjar el cartell de sold out mentre escric aquestes línies i que probablement ho hagin arribat a fer en tan sols qüestió d'hores.

Que un macrofestival a l'aire lliure com el Doctor Music hagi estat la primera víctima d'una bombolla de festivals que tard o d'hora haurà de petar, i que els mateixos promotors hagin obtingut tot un èxit de taquilla programant un dels noms forts del cartell en un entorn molt més digerible per al melòman de base, hauria d'obrir com a mínim una línia de reflexió. Mentre el mercat dels grans festivals es troba cada dia més saturat, segueix havent-hi un públic amb ganes de degustar els seus artistes preferits en condicions òptimes. Un altre tema és que se n'adoni qui se n'hauria d'adonar.