Ambaixadors del blues amb accent porteny

Martín Fernández Batmalle i Maxi Prietto (Los Espiritus), la nit passada a La Nau.

LOS ESPIRITUS

Sala La Nau, Barcelona

4 de juliol de 2019

Si el concert que Los Espiritus van oferir la nit passada a la sala La Nau va deixar una postal, aquesta va ser sens dubte la del respectable en ple donant-ho absolutalment tot durant la recta final de l'actuació. Les desenes de braços enlaire, els centenars d'ànimes botant i entonant com si no hi hagués demà la tornada de "Noches de verano" –un títol, per cert, molt adequat per l'ocasió-. Els incondicionals de les primeres files que per moments semblaven disposats a apoderar-se de l'escenari mentre la peça en qüestió desembocava en el blues al galop de "La rueda que mueve al mundo". Els multitudinaris càntics que seguien reclamant més bisos fins i tot en temps de descompte, un cop "Huracanes" havia acabat ja de transformar la pista en una olla a pressió.

Coses de tocar per a un públic majoritàriament argentí, el que segueix congregant-se a cada cita barcelonina de Los Espiritus. Una parròquia que no sembla anar als concerts a fer trendinc topics, sinó a suar la cansalada i a viure aquella mena d'experiències que no s'expliquen a Instagram però s'acaben recordant tota la vida –hi va haver un temps en què el públic barceloní també es comportava així als concerts: analitzar què ha canviat des d'aleshores podria donar peu a un debat com a mínim interessant-. La d'ahir era la tercera actuació que els de Buenos Aires oferien a la Ciutat Comtal, la primera des d'un canvi de formació que ha reduït a cinc els components de la banda -destaca l'absència de Santiago Moraes-, situant Maxi Prietto al centre de l'escenari i atorgant més protagonisme a la guitarra solista de Miguel Mactas.

Van trencar el gel amb l'acidesa funk de "Mares", la tensió creixent de "La mirada", el blues hipnòtic d'"El viento" i l'oníric pop psicodèlic de "Semillas de luz". Van prémer l'accelerador amb "Jugo" i "Esa luz". Van deconstruir "Jesús rima con cruz" tot rebaixant-ne les revolucions i reforçant-ne el misteri a cop de ritmes afrollatins. I un tractament similar van aplicar a "La mina de huesos", que es va manifestar àrida i polsegosa com ella mateixa. Els aires tropicals d'"El servidor" i una lectura marca de la casa del "Motivos" de Pizzolante van conduir directament a la climàtica recta final amb "Noches de verano", "La rueda que mueve al mundo" i "Huracanes". Comiat per la porta gran, el respectable amb ganes de més i una vetllada que torna a refermar Los Espiritus com a grans ambaixadors contemporanis del blues amb accent porteny.