|
The Lazy Lies. |
Sonava aquesta setmana una cançó d'una banda que segueixo des de fa temps, i amb els components de la qual he compartit grans moments, en una d'aquelles sèries de sobretaula que definitivament no estan fetes per a gent com jo. De fet no me'n vaig assabentar pels canals habituals del propi programa, sinó pels del grup en qüestió. La sèrie era
Com si fos ahir -s'emet cada tarda per TV3-, la banda
The Lazy Lies i la cançó
"Primrose Hill". No sé en quines circumstàncies va sonar, vull dir en quina mena d'escena, perquè no he vist el capítol de torn, ho reconec. Però m'alegro que els responsables de la sèrie hagin tingut aquest detall amb un grup que, crec, es mereix el millor. Perquè són bons músics, perquè fan bones cançons, perquè la seva professionalitat és inqüestionable i perquè, a sobre, són bona gent. Perquè sempre ens queixem, i sovint amb raó, que la música independent sol tenir escassa o nul·la presència en determinats mitjans, determinats formats i determinades franges horàries. Doncs mirin, aquesta setmana han pogut els espectadors d'aquesta sèrie que no sembla feta per a mi descobrir una de les grans bandes indies del país -i en aquest cas, sí, podem dir
indie amb totes les lletres-. Enhorabona i a celebrar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada