40 anys sense Lennon

John Lennon (1940-1980).

Es commemoren avui quatre dècades de la mort de John Lennon per les bales d'un individu les intencions del qual mai han acabat d'estar clares. Lennon, el Beatle. Lennon, l'exBeatle. Lennon, la icona que va marcar i segueix marcant generacions senceres a través del seu art però també del seu compromís. I Lennon, l'home de carn i os amb tots els seus defectes i totes les seves contradiccions. Obviem avui el seu vessant més humà i centrem-nos en el símbol que va esdevenir el de Liverpool més enllà fins i tot de l'àmbit estrictament musical. L'heroi involuntari que va trencar normes i va desafiar convencions, que va defensar múltiples causes nobles sense mossegar-se mai la llengua, i va arribar a posar nerviós el govern dels Estats Units en plena era Nixon.

Des que va esclatar la crisi sanitària i (sobretot) social de la Covid-19 m'he estat preguntant què haurien fet alguns dels meus referents ja traspassats davant d'un escenari d'aquestes dimensions. I avui em sembla un bon dia per imaginar-se una hipotètica resposta de Lennon a tot allò que s'ha desencadenat arran de la pandèmia. Als confinaments, a la imposició de mesures restrictives i a l'estat d'opinió que s'ha anat generant durant els darrers nou mesos. Hauria compost un himne a la superació col·lectiva en la tradició d'"Imagine"? Hauria qüestionat absoluts amb un "God" adaptat a uns temps en què la ciència va camí d'esdevenir una nova religió? O directament hauria denunciat la retallada de llibertats amb el crit enrabiat de "Gimme Some Truth"? No ho sabrem mai, però el plantejament ens pot ajudar a contemplar aquest 2020 des d'altres perspectives.