New Order - Foto Kevin Cummins. |
Ja fa temps que l'allau constant de reedicions discogràfiques tendeix a saturar no tan sols l'agenda sinó també la butxaca del melòman de base. De vegades la cosa serveix per commemorar aniversaris rodons, d'altres simplement es tracta de buscar el moment oportú per esprémer una mica més la gallina dels ous d'or amb llançaments luxosos que solen amanir l'obra de torn amb abundant material extra –de vegades molt revelador, d'altres no tant-. El cas és que aquests darrers mesos han coincidit a les disqueries dues reedicions que tenen molt en comú.
D'una banda "Closer" (1980), el segon àlbum de Joy Division, que l'estiu passat celebrava el seu 40è aniversari. De l'altra "Power, Corruption and Lies" (1983), el segon disc de New Order i també la seva primera obra mestra. I dos passos endavant en una trajectòria essencial: Joy Division havien avançat amb "Closer" cap a les coordenades sintètiques on New Order consolidarien el seu discurs a "Power, Corruption and Lies" –que en la seva nova versió, subtitulada "Definitive Edition", inclou el single "Blue Monday", absent al seu dia del plàstic original-. Dos bons motius per a (re)descobrir dues obres simplement imprescindibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada