Working Men's Club

Revelació a la pista de ball.

A l'àlbum de debut homònim de Working Men's Club hi ha una peça titulada "John Cooper Clarke". El títol fa referència al poeta anglès per excel·lència de l'era punk, però la pista en qüestió sona a mig camí del primer pop sintètic i de l'acid house. L'ètica punk i la cultura de club són dos ingredients bàsics d'un discurs, el d'aquest jove combo de Manchester, que és capaç de fondre els dies daurats del fenomen Factory amb l'esclat de la cultura rave, passant per descomptat per l'èxtasi d'allò que es va anomenar Madchester.

Referències essencialment britàniques per descriure una banda amb un nom també molt britànic. La que encapçala Sydney Minsky-Sargeant, qui va impulsar el projecte ara fa quatre anys, quan encara no havia assolit la majoria d'edat, com a vehicle per donar sortida a les seves inquietuds de garatge. Des d'aleshores el grup ha experimentat diverses mutacions, consolidant-se enguany la formació que ha enregistrat el citat disc de debut. Un plàstic que ens recorda els dies en què podíem cremar nits en barres de bar i pistes de ball, i que diversos mitjans especialitzats han assenyalat com una de les revelacions d'aquest 2020.


Més informació:

Working Men's Club  /  Bandcamp