Feia quatre anys que Ivette Nadal no publicava cap àlbum nou. Des d'aleshores ha tingut temps de pair les seqüeles de la malaltia que va donar peu a "Tornar a mare" (2016), tancar una etapa i perfilar-ne una de totalment nova que es comença a materialitzar ara amb l'edició d'"En nom de la ferida" (2020, Right Here Right Now). Un àlbum que signa a mitges amb Pascal Comelade, amb qui dos anys enrere ja va facturar un single que apuntava aires renovadors, pas previ a una sèrie de concerts on el polifacètic multiinstrumentista francès es va integrar a la banda d'acompanyament de la poeta vallesana.
"En nom de la ferida" és un plàstic literalment concebut a dues bandes. Nadal s'ha fet càrrec de les lletres, Comelade de la música i la instrumentació. En el primer camp guanyen pes els passatges de recital poètic en detriment del format de cançó pura i dura. En l'àmbit sonor, els pianos tardorencs i els instruments de joguina marca de la casa són el coixí perfecte per a una lírica que aborda tot allò que implica el fet d'estar viu. Destaquen títols com "Dadà", "En aquest bosc" o "Ser al meu costat", que alternen amb versions de Creedence Clearwater Revival, PJ Harvey i Quico Pi de la Serra.
Adquireixin el disc en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada