Publicat inicialment com un ep de sis cançons, posteriorment ampliat amb els tres talls que l'acabarien definint com un àlbum en tota regla, "Smell the Magic" (1990) és el segon disc d'L7 però a la pràctica es pot contemplar com l'arribada per la porta gran del quartet de Los Angeles a l'òrbita alternativa dels 90. El plàstic on van afinar el seu còctel de punk rock enrabiat, hard rock sense maquillatge i descàrrega elèctrica grunge. També l'estrena de la formació clàssica –Donita Sparks, Suzi Gardner, Jennifer Finch i l'aleshores acabada d'incorporar Demetria Plakas-, amb tot un Jack Endino als controls.
Si L7 va ser aquella banda que mai va acabar de casar-se amb cap de les etiquetes que se li havien penjat, la inicial "Shove" es pot considerar com un himne grunge amb totes les lletres, el crit desafiant d'una banda disposada a dir la seva a qualsevol preu, i un dels títols més recordats de la Sub Pop post-Nirvana. "Fast and Frightening", una altra declaració de principis, també podria haver estat adoptada com a himne per aquell moviment Riot Grrrl que sempre va considerar les californianes com a pròpies si bé elles mai s'hi van acabar de veure. I la final "American Society" bé podria haver estat l'antihimne de l'Amèrica de Bush pare a pocs mesos de la primera Guerra del Golf.
L'àlbum s'ha reeditat recentment amb motiu del seu 30è aniversari. Sense extres ni formats de luxe. No li fan cap falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada