50 anys de "Pendulum"

La caiguda de Creedence Clearwater Revival va ser gairebé tan meteòrica com el seu ascens. Si el quartet liderat per John Fogerty havia esdevingut una de les bandes més grans del món en poc més de dos anys, trigaria pràcticament el mateix a desintegrar-se a causa de la fractura interna que s'havia anat obrint paral·lelament a la seva conquesta planetària. Es commemoren avui cinc dècades de la publicació de "Pendulum" (1970), l'últim gran àlbum del grup –l'últim on Fogerty va comandar tot el procés de composició i producció- i també el testament de la formació original, que poques setmanes després quedaria reduïda a trio per la marxa de Tom Fogerty.

Posem-nos en situació. Al moment de publicar "Pendulum", Creedence Clearwater Revival era aquella banda que havia estat capaç de lliurar en tan sols un any tres treballs incontestables que perfilaven una línia ascendent –"Bayou Country", "Green River" i "Willy and the Poor Boys", tots tres de 1969- i rematar la feina amb aquella obra magna que havia esdevingut "Cosmo's Factory" el juliol de 1970. Paral·lelament a aquesta bateria de llançaments discogràfics, els californians havien actuat a Woodstock i havien protagonitzat una apoteòsica gira europea a la qual havien assistit components dels Beatles en condició d'espectadors.

Les pressions pròpies de tal ascens havien anat deteriorant les relacions entre els components d'una banda que malgrat tot va ser capaç de tancar 1970 amb una altra obra de pes. "Pendulum" sol contemplar-se com el germà petit de "Cosmo's Factory" –a veure qui més s'hauria atrevit a publicar nou disc a pocs mesos d'haver parit la seva obra mestra-, però sobre el terreny es manifesta com un altre encert d'un John Fogerty encara capaç de treure petroli de tota la tradició musical nord-americana. Aquí es concentren el hard rock monolític de "Pagan Baby", els contorns soul de "Sailor's Lament" i "Chameleon", el folk crepuscular de "Have You Ever Seen the Rain", el rock'n'roll desbocat de "Hey Tonight" i "Molina", i la psicodèlia barroca de "Rude Awakening #2".

"Pendulum" presentava uns Creedence encara aparentment invencibles, però la fractura creixent al si de la banda va començar a passar factura durant els mesos posteriors a la seva gravació. Després de la marxa de Tom Fogerty, el trio restant encara va ser capaç de brillar en directe. Però a l'hora de tornar a l'estudi, Stu Cook i Doug Clifford van imposar la seva voluntat de participar d'un procés creatiu que fins aleshores havia monopolitzat John Fogerty. La qual cosa va donar peu a unes dinàmiques més democràtiques, però també a l'únic àlbum menor de CCR. Un "Mardi Gras" que veuria la llum el 1972, poc abans que la formació s'acabés desintegrant definitivament. Des de fora, ningú hauria pogut anticipar aquest final tal dia com avui de 1970, quan "Pendulum" va veure la llum.